ROSA GALLEMI BALAGUE - ANTONIO PUIG S A - JOSEP MARIA PUIG PLANAS - XAVIER PUIG ALSINA - MARC PUIG GUASCH - MANUEL PUIG ROCHA - FLAMAGAS/FLAMASATS SA - CLIPPER
Aquest Blog pretén explicar a l'opinió pública, a banda d'alguns aspectes personals de la meva llarga vida, la meva relació amb la família Puig, propietaris de desenes de societats, entre elles Antonio Puig S.A. i Flamagas S.A. (Flamasats S.A.). Desitjo que abans que perdi la meva memòria i de la meva marxa, s'assabenti la societat de la realitat i els orígens de la família Puig, gràcies a les meves relacions amb ells, sobretot en els principis del seu camí.
Vaig néixer ja fa més de 102 anys a Santa Eulàlia, Sant Andreu del Colomar, Barcelona. En aquell temps tota aquesta zona estava formada per camps de vinyes i cases de cultiu principalment. Els meus avis materna comptaven amb camps de vinyes i regentaven una Carnisseria i Comestibles a la Rambla de Santa Eulala i recordo el gran afecte que tenien amb mi, en ser la primera nena de la família. Igualment els meus oncles, Francisco Castelló Carreras i Elisa Balagué Sans, que en no tenir fills, em van tractar sempre com la seva pròpia filla.
El meu oncle era cosí germà d'Antonio Puig Castelló, fundador de l'actual grup Puig i estava casat amb la seva germanastra Elisa. Això va ser perquè el meu avi materna Joan Balagué, Enginyer Mecànic, va morir a Mèrida de Yucatan al maig de 1900, on està enterrat i en aquesta regió de Mèxic comptava amb camps de cultius i mines de plata. En enviudar la meva àvia materna Roser Sans Andreu, va tornar amb tots els seus fills a Barcelona i es va casar en segones núpcies amb Ramón Castelló Carreras, pare de Francisco i de mateix cognoms, per això aquest va conèixer la meva tia Elisa, la seva germanastra i d'aquesta manera es van casar al Guinardó, on la meva àvia tenia la seva residència a la torre del Carrer de l'Art núm. 98, finca al costat d'on al cap d'uns anys va començar Flamagas i habitatge que va adquirir la meva àvia després de fer les Amèriques, ja que vare tornar a Barcelona amb una fortuna important. Posteriorment va obrir un negoci de perruques i postissos al Passeig de Sant Joan de Barcelona, viatjant a les Filipines regularment per a la compra de la matèria primera. Els meus avis com veiem eren més que emprenedors, ja que estem parlant de ja fa més d'un segle, moments en què un viatge cap a Àsia o Amèrica durava llargues setmanes.
Sant Andreu del Palomar
Santa Eulalia
Adjunt fotos del diari de Mèrida de Yucatan, Mèxic del 1900 on es publica l'esquela del meu avi Joan Balagué
.jpg)
.jpg)
LA MEVA JOVENTUT I LA GUERRA CIVIL
Vaig cursar els estudis de Primària al Col·legi de les Monges Dominiques de Santa Eulàlia i als anys 30 els de Batxillerat a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, sent el Conseller Ventura Gassol un dels seus principals promotors i el Director era el gran pedagog Dr. Josep Estalella i Graells. Aquesta institució va ser una veritable novetat en la forma d'impartir l'ensenyament, tan aviat seguíem les classes als parcs propers en plena natura, com rebíem les visites del president Macià. Les classes eren mixtes, igual que les colònies i les noies podíem assistir amb pantalons, una cosa absolutament revolucionària a l'època. Va ser una de les etapes més felices de la meva vida, fins que va arribar la Guerra Civil del 36 i malauradament va ser clausurat al 39 pel nou règim.
Institut Escola de Barcelona
Clase mixta Institut Escola
Sesio de lectura amb el Dr. Estalella a plena natura al Montseny
Sortida del Institut Escola a Suria
Excursió del Institut Escola a Castellfullit de la Roca
Bombardeig de Barcelona per avions italians al març del 38
FÀBRICA DE GUERRA NÚM. 7 DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Tan aviat com va començar la Guerra Civil, els mateixos treballadors en molts casos i la Generalitat de Catalunya a la resta, van començar a col·lectivitzar i apropiar-se de les més importants indústries del país, 15 en total dins de la Comissió d'Indústries de Guerra de la Generalitat , sent una d'elles la del meu oncle Francesc Castelló Carreras, cosí germà com comentava d'Antonio Puig Castelló. Aquest últim, com altres empreses, estava obligat a pagar un "impost revolucionari" i ell mateix es queixava en un escrit dirigit a la Generalitat, de les freqüents visites que rebia per part dels milicians per al cobrament de l'impost revolucionari. Per això i a la vista dels esdeveniments, Antonio Puig ens va demanar als meus pares i a mi que anéssim a viure i vigilar la seva finca de Sant Genis de Vilassar, cosa que vam fer inconscientment, pel perill que representava i així cuidar-la de les possibles visites dels milicians, els mateixos que van cremar totalment l?església de la població. D'aquesta manera durant tota la guerra, Antonio Puig es va quedar vivint a Barcelona i va poder mantenir la seva finca sense cap perill de ser confiscada o cremada pels milicians.
La fàbrica Indústries Metàl·liques Castelló, propietat del meu oncle Francesc Castelló, a principis de la guerra va ser traslladada del Guinardó al carrer Dénia de Sant Gervasi, Barcelona i posada a les ordres de Josep Tarradellas, dins el programa d'Indústries de Guerra de la Generalitat i anomenada " Fabrica de Guerra nº 7 ". Es dedicava a la fabricació de pintallavis entre d'altres i va canviar la seva producció per la de cartutxeria i bales, sent un dels èxits de la Comissió d´Industries de Guerra de la Generalitat, liderada per Josep Tarradellas i malgrat els sabotatges freqüents que es produïen. La dirigia el meu oncle Francesc Castelló, veure documental de TV3, " Del pintallavis a la Bala",La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939) | Associació Cultural Vibrant (historiavibrant.cat). De manera periòdica, normalment una vegada al mes, visitava la fàbrica juntament amb Tarradellas, un comissari soviètic especialista en aquest tipus de producció. El meu pare Joan Gallemí Claveria treballava de Comptable i jo mateixa d'Administrativa. Preparava els salaris setmanals dels 186 operaris, la majoria afortunats per no haver d'anar al capdavant i rebre un bon salari i cartilles d'aliments si ho comparem amb les penúries de la resta de la població. Gràcies a la meva situació i al vistiplau del meu oncle Francesc Castelló, vam poder contractar com a imprescindibles a la nostra indústria i per evitar anar al front, a força persones que ens ho van sol·licitar, normalment amb problemes familiars greus, recordo les dues germanes Mañas, a Mª Luisa Martinez de Subirá, entre d'altres. Acabada la guerra. el meu oncle va poder recuperar la seva indústria i per sort amb prou matèria primera per poder seguir amb la producció d'articles aquesta vegada d'ús civil, com els pintallavis entre d'altres.
Fàbrica de Guerra núm. 7 i la seva producció de cartutxeria
Muntatge de cartutxos, al costat dret de la foto, Rosa Gallemí Balagué
Torns dels meus oncles a la Fàbrica de Guerra núm. 7 de la Generalitat
ORIGENS D'ANTONIO PUIG CASTELLO
Antonio Puig Castelló era fill de Simón Puig Vives i Emilia Castelló Carreras i al principi de la seva vida laboral es dedicava principalment al negoci de recuperació de gomes, pneumàtics, etc. a Barcelona. Més tard va treballar com a Representant de diverses marques de colònies, fins que el 1922 va contreure matrimoni amb Julia Planas Cabot. És en aquests moments que Antonio Puig Castelló va comptar per primera vegada amb capital per desenvolupar el seu negoci incipient. Aleshores va iniciar de forma podem dir definitiva el seu negoci de Perfumeria al taller situat als baixos del Carrer València, 293 de Barcelona, edifici propietat de la seua esposa Julia Planas Cabot i que va heretar del seu pare Mariano Planas Escubós, de Sant Marti de Centelles l'any de 1925, juntament amb un edifici al Carrer Roger de Flor, 100, un habitatge al Carrer Muntaner, terrenys del Carrer Casp, tot a Barcelona ciutat i la finca Mas Salgot de Sant Martí de Centelles, a més d'una cartera de valors important de l'empresa Fabra i Coats. Malgrat tot aquest important patrimoni, hi va haver moments en què els negocis no anaven a Antonio Puig Castelló com desitjava i va tenir dificultats econòmiques.
Recordo les visites que feia jo mateixa al que es deia abans "Anar a prendre les aigües" al Balneari d'Aix-les Thermes amb la meva tia Elisa i Julia Planas. En plena joventut per a mi era tota una aventura desplaçar-nos amb cotxe des de Barcelona a França en aquella època.
També recordo els 4 fills que van tenir l'Antonio i la Júlia, l'Antoni Puig Planas, el Mariano Puig Planas, l'Enric Puig Planas i l'encara en vida Josep Mª Puig Planas. D'aquest darrer tinc com si fos avui mateix, la visió del seu vestit de Primera Comunió, durant la visita a la torre del Guinardó, la casa dels meus oncles i en aquest dia tan assenyalat per a ell. En els anys que estudiava Dret, anava a casa dels meus oncles a l'hora de dinar, quan no tenia temps per fer-ho al seu domicili.
Josep Mª Puig 2n per l'esquerra i el seu pare, 4t
ORIGENS DE LA MEVA FAMILIA I EL MEU MARIT
Foto de la meva àvia Roser Sans Andreu, que va tornar de Mèrida de Yucatan i la seva filla i tieta meva Elisa Balagué Sans, casada amb Françesc Castello Carreras, totes dues entrant a la finca del Carrer de l'Art, 98 de Barcelona, de 1000 m2 de superfície . Aquesta finca propietat de la meva àvia i adquirida amb l'herència del meu avi mort a Mèxic, anys més tard va anar a parar a les mans de la família Puig, més endavant explicare de quina manera.
La meva àvia Roser Sans i la meva tia Elisa Balagué
Domicili de la meva àvia Roser, al Carrer Art 98
Tal com vaig comentar anteriorment, la meva àvia Roser en enviudar a Mèxic, va tornar a Barcelona amb els seus 4 fills, Maria la meva mare, Rosa, Salvador i Elisa. Es va casar en segones núpcies amb Ramon Castello Carreras, mecànic amb taller al Carrer Bailén, de Barcelona i que va traslladar al domicili de la meva àvia Roser, al Carrer Art 98. Ramon que no va estar casat, comptava amb dos fills, Fançesc i Antonio Castelló Carreras, amb els mateixos cognoms, ja que eren fills de la seva cosina germana. La meva àvia Roser no els va donar els seus cognoms, però si en canvi la titularitat de la finca del Carrer Art al seu fillastre, gendre i el meu oncle Françesc. Amb el seu marit Ramon, la meva àvia Roser va tenir un fill que va morir poc després de néixer. També Roser tenia una germana, Conxita, mare del fundador del Club de Rugbi La Santboiana, jardiner de professió i que va crear els jardins de l'Església Maria Reina de Pedralbes a Barcelona.
Ramon Castelló Carreras, casat amb la meva àvia Roser, tenia una germana, Emilia Castelló Carreras, mare d'Antonio Puig Castelló, fundador d'Antonio Puig S.A. Per tant el meu oncle Françèsc era cosí germà d'Antonio.
Ramon Castelló, avi del meu oncle Françesc i amb el mateix nom que el seu pare, tenia una fàbrica de llençols i tovalloles a Sant Ginés de Vilassar. El seu germà tenia un fill de mateix nom, Raymond Castelló, que va emigrar als Estats Units i va ser Director d'Exportació de la casa "La Veu del seu Amo", a Camden, Filadèlfia. L'avi Ramon també tenia dos fills, un pintor i l'altre enginyer, amb propietats a Sant Ginés de Vilassar i que en estranyes circumstàncies van ser declarats alienats. Així mateix tenia dues filles, les anomenàvem la Paquita i la Papeta, que juntament amb el seu cosí Raymond, eren propietàries de la finca del Carrer Sors, 23, a Gràcia, Barcelona. anomenada Casa Josep Castelló, edifici modernista catalogat i construït el 1910. Els meus pares i jo viviam abans de casar-me, al Principal d'aquesta finca i recordo que Josep Mª Puig Planas venia regularment a cobrar-nos el lloguer que devia enviar al Raymond dels Estats Units .
Raymond Castelló a casa seva a Camden, Filadèlfia
Dos Nus femenins al carbó de 1901 pintats per Josep Castelló
Oli de Josep Castelló i Carreras, pintat a Sant Ginés de Vilassar el 1918
El meu habitatge dels meus pares i de soltera del Carrer Sors, a Gràcia
Foto d'un exemplar del Quixot amb il·lustracions de Gustave Doré i que José Castelló Carreras regala el dia del seu sant al seu fill Ramon l'any 1912.
Els meus pares Joan Gallemi Claveria i Maria Balagué Sans el dia del seu casament, vestida de negre per la mort recent de la seva germana Rosa
La meva tia Rosa. morta prematurament poc abans del casament
Poc temps després d'acabada la guerra, vaig tenir la sort de conèixer a qui seria el meu marit, Josep Escribano Sánchez i amb qui em vaig casar a l'Església de Montserrat del Guinardó el 10 de maig de 1945, jo amb 23 anys i ell amb 26. Vam anar de viatge de nuvis a San Asensio, poble de la Rioja i d'on era la seva mare, Generosa. Val a dir que aquest desplaçament era força més llunyà que el que van efectuar els meus pares a la seva lluna de mel i que va anar al proper Montserrat.
El meu marit Josep va néixer a Barcelona el dia de Sant Medir, el 3 de març de 1919. Cursa els seus estudis a La Salle Condal, fins als 17 anys i posteriorment va ser reclutat per la República durant la Guerra Civil del 36 i formant part de la " Quinta del Biberó ", va participar a la batalla de l'Ebre i de la serra de Pandols, resultant ferit per una ràfega de metralladora, va rebre la Laureada Col·lectiva a la 4a Divisió de Navarra, la medalla per Ferides de Guerra i la medalla de Campaña Creu Roja. El van donar per mort unes quantes setmanes i els seus pares van quedar destrossats fins que va arribar la feliç notícia que tot havia estat un error. La seva mare va trigar uns quants mesos a recuperar-se. El meu oncle Pere Gallemí va estar presoner al camp de concentració d'Illa Cristina a Huelva, on va arribar des d'un dur viatge des del nord d'Espanya, passant per tot el llarg de la frontera portuguesa, al cap de diversos mesos va ser alliberat i quan per fi va poder tornar a Barcelona després d'un viatge de diverses setmanes, el seu germà i cunyada no el reconeixien en trucar a la porta, a causa del lamentable estat en què va arribar.
Els pares del meu marit, Santiago i Generosa regentaven un Colmado i una Carniceria al Carrer Vinyals, 34 i vivien al Carrer Amilcar 156 del Guinardó a Barcelona. Gràcies a aquesta activitat, la seva família va poder passar la guerra sense gaires complicacions dins del que fou possible.
Carnet d'associat al Cadci del meu marit Josep del 1937 i com a empleat a la Carnisseria dels seus pares
Acabada la guerra, com deia, havia conegut el meu marit Josep, al Mas Guinardó, entitat social formada pels Propietaris del Guinardó i on es realitzaven nombrosos esdeveniments com balls, revetlles, teatre, etc. Guardo molt bons records de la meva època de festeig amb en Josep. Aleshores, ell treballava a l'empresa alemanya Bayer radicada darrere de l'Escola Industrial de Barcelona.
Entitat social Mas Guinardo
Foto del meu casament, al primer banc al centre, els meus oncles Elisa i Francisco Castelló i a la dreta els meus pares Maria i Joan
INICIS DE LA NOSTRA ACTIVITAT EMPRESARIAL
Poc després de casats, el meu marit Josep va entrar a treballar a la fàbrica dels meus oncles, Indústries Castelló i és allà on va aprendre bona part dels seus coneixements mecànics i de la mà del meu oncle Francesc, que era un gran especialista en matriceria i mecànica. Compte amb Patents d'Invenció ja des de l'any 1936. El 2 de Gener de 1949, ell juntament amb el meu sogre Santiago Escribano funden una Societat Mercantil Privada dedicada a l'estampació de metalls i fabricació de tancaments per a moneders, sota el nom registrat de Metamar i el meu marit Josep s'uneix a aquesta societat situada al Carrer Pujades, 20 del Poble Nou de Barcelona.
Patents del meu oncle Francisco Castelló Carreras
El meu marit Josep Escribano a principis dels anys 50
També produïem productes de marroquineria i bijuteries sota el nom de Rosaga, les meves inicials. Comptava la nostra empresa Metamar el 1949 amb un Actiu de 400.000 Ptes. aproximadament 6 vegades l'import d'una torre al Guinard a la mateixa època.
Condecoracions de la Guerra Civil del meu marit Josep
El meu marit Josep a Valladolid el 12, 7, 1938
Amb el meu marit Josep i la meva germana Eulàlia a la finca del Carrer Art, anys 40
El meu oncle Pere Gallemí i Antoni Artigas, el xofer de Françesc Castello a la seva torre de Castelldefels, anys 40
Vam tenir amb el meu marit 5 fills, Françesc, Rosa Mª, Eulàlia, Josep-lluis i Jordi, dos ja morts. Per a una mare la pèrdua d'un fill és el més antinatural i trist que li pugui passar i dos encara pitjor. Això no obstant, els anys de la infància dels meus fills els varem gaudir plenament juntament amb el meu marit. Com a motiu de la celebració dels meus 100 anys, em van preguntar que quin havia estat el moment més feliç de la meva vida i sense dubtar-ho un segon vaig respondre que la criança dels meus fills, cap bé material ni altres circumstàncies ho podria igualar i menys superar. També he d'agrair l'ajuda incondicional que vaig tenir sempre de la meva mare Maria, per cert també centenària i que em va ajudar molt a la criança dels meus fills. Gràcies a això vaig poder ajudar el meu marit durant molts anys a les activitats de la nostra fàbrica que en aquella època transcorrien de dilluns a dissabte inclòs, ja que el treball a la postguerra era frenètic, atesa l'escassetat de tot tipus de productes. La dècada dels 50 i 60 els clients pagaven per avançat per poder comptar amb els productes el més ràpid possible. Tot el que es produïa, ràpidament es venia.
La necessitat de personal de producció era molt gran, recordo que a la porta del carrer de la nostra nau industrial del Carrer Pujades, 20 de Barcelona, penjava de forma permanent un rètol on es llegia: “Es necessita personal”. Arribaven diàriament a Barcelona pobles sencers principalment d'Andalusia d'on van venir prop d'1 milió de persones, la majoria sense cap mena de formació, que pal·liaven immediatament amb les ganes d'aprendre i de treballar. Recordo que entre altres vam tenir treballant un temps el cantant Manolo Escobar i gent també de Guinea Equatorial. En pocs mesos la immensa majoria s'havien integrat plenament i en poc temps estaven comprant amb lletres el primer pis i la primera moto, normalment una Derbi o una Vespa, o el seu primer automòbil, un Biscuter, un Gogomòbil o més endavant ia tot un Seat 600. No existia pràcticament conflictivitat laboral, la gent pensava només a augmentar el seu benestar econòmic i les hores extres i la pluriocupació eren del més habitual, els més joves treien temps d'on no el tenien per atendre classes nocturnes de Formació Professional sobretot. En tot aquest context evidentment la majoria de la població no pensava en política, val a dir que tampoc s'hi podia participar, ja que no existien partits polítics i els principals passatemps eren el Futbol i els bous segons el lloc. Es treballava de dilluns a dissabte i poques vacances hi havia però la gent era feliç. Durant els anys 40 i 50 el principal passatemps era escoltar la Ràdio, sobretot els serials i programes com Elena Francis destinat a les dones. Els més inquiets intentaven sintonitzar Radio Pirenaica que emetia des de Moscou al principi i després des de Romania i que se sentia fatal. Per ella arribaven els missatges del Partit Comunista i eren habituals els discursos de la Passionària i de Santiago Carrillo. A la dècada dels 60 va arribar la Televisió que al principi era en blanc i negre i amb un sol canal, Televisión Espanyola TVE. Poc més tard arriba un segon canal, l'UHF i això era tot en aquells anys. El règim franquista va entendre de seguida la força d'una sola veu amb què comptava als mitjans de comunicació únics i que gairebé tothom seguia de manera obligada i aquesta exclusivitat va saber aprofitar-la perfectament el govern de Franco.
Varem començar fabricant als anys 40 principalment fornitures metàl·liques per a moneders, estoigs, polvoreres, articles de viatge, necessers, caixes metàl·liques per esterilitzar xeringues, etc. Anys més tard ja als 50 ampliarem la nostra fabricació a la bijuteria i també començarem amb la fabricació d'encenedors, sent els pioners d'aquest tipus de producte a tot el mercat nacional i abans que Flamagas S.A. (Flamasats S.A.) existís.
En tot aquest temps la família Puig seguia amb les seves activitats de representacions comercials al sector de les Colònies i no va ser fins a la dècada dels 60 que van començar a involucrar-se lentament amb els encenedors, però només a nivell d'importació i gràcies als coneixements del meu oncle Francesc Castelló, que per altra banda els fabricava per a ells i per a altres clients, sobretot articles relacionats amb la perfumeria.
Amb els meus 5 fills a Castelldefels, en una de les primeres fotos a color de Kodak, finals anys 50
Al mig, els meus oncles Francesc i Elisa, darrere jo i el meu marit Josep, a l'esquerra els meus pares Joan i Maria, anys 40
Amb la meva família Falguera Balagué a casa seva de Martorell i els meus pares, fills i oncle patern Pere, finals anys 50
El meu oncle Francesc Castelló a Itàlia, anys 50
A Castelldefels
El seu cosí germà Antonio Puig Castelló
A meitats dels 50, produíem a la nostra fàbrica Indústries Metàl·liques Metamar, de 1500 m2 i amb 140 operaris fixos més 70 externs, articles metàl·lics per a ràdios, televisió, plomes, bolígrafs, termòstats i per a clients com Làmpades Z, Inter, Iberia Radio, Emerson, Unitat Hermètica, Philips, Seat, Renault, Barreiros, etc. També havíem començat la producció d'encenedors metàl·lics i de benzina líquida, marca JUTSON, sent els primers i únics al mercat que fabricàvem aquest tipus de producte i sense cap competència. El meu marit inicia tota una gran varietat de tipus, formes i acabats d'encenedors, càrregues de gas, recanvis i que posteriorment aniríem fabricant cada vegada en més models i quantitats, en no existir com deia cap competidor al país. Comencarem a finals dels 50 a exportar també a l'exigent mercat de Suïssa i posteriorment a altres països europeus com Alemanya i així mateix a països americans com Xile, Argentina i Mèxic entre d'altres, cosa que dóna idea de la qualitat amb què produíem ja en aquells anys de tanta carència.
Comptàvem ja des dels primers moments a la nostra fàbrica d'encenedors amb una estructura força completa, un taller mecànic per a producció pròpia de les matrius necessàries, la secció d'embotició de metalls amb diverses premses, la secció de banys electrolítics i pintura, la secció de polidores , la secció de soldadura, la de facetat, la de gas butà, la de muntatge i també la de verificació o control de qualitat, la de reparacions i finalment la d'expedicions i repartiment que portava jo personalment. D'altra banda teníem la part administrativa i comercial amb 10 venedors propis, tots amb vehicle d'empresa, no gaire habitual en aquella època. També comptàvem amb una Delegació pròpia al carrer General Mola de Madrid. Ja a la dècada dels 60 facturàvem una xifra important per a l'època, més de 100 milions de ptes.
Targeta comercial de la meva primera empresa Rosaga anys 40
Targeta comercial de la nostra segona empresa Metamar anys 50
A la mateixa dècada dels 60, Josep Mº Puig Planas em va demanar el favor que li vengués una finca de la meva propietat al Carrer Maspons i Labros, al barri del Guinardo de Barcelona, ja que la família Puig, a la vista de la evolució tan ràpida i positiva de la nostra empresa d'encenedors, va voler també introduir-se en aquest sector, establint-se així al costat de la fàbrica del meu oncle Francesc Castelló al Carrer Art. Donada la situació financera dels Puig en aquell moment, molt diferent de la actual, hi vaig accedir ajudant-los amb unes condicions molt avantatjoses per a Josep Mª, a causa de l'amistat i la relació familiar que teníem amb els Puig des de molts anys abans, relació que es va veure deteriorada posteriorment com més endavant explicaré. És en aquesta finca on van fer els seus primers passos en activitats diferents a les Colònies i de la mà sempre del meu oncle Francesc Castelló.
LA NOSTRA FABRICA D´ENCENEDORS METAMAR DEL POBLE NOU
Taller de de METAMAR al C/Pujadas, 20 de Barcelona, anys 50
Diferents aspectes de la producció dels nostres encendedores
Taller mecánic
Secció de muntatge
Secció de Premses
Secció de Banys Electrolítics
El meu marit Josep
Aquestes fotos mostren part de les instal·lacions de la nostra fàbrica Metamar i que es van anar renovant de mica en mica al llarg de la dècada dels 60 i principis dels 70, adaptant-les a les necessitats de la producció dels encenedors que cada vegada anaven sent més sofisticats, fins arribar als primers encenedors de plàstic a gas recarregables del mercat, els nostres models Pronto-Lite i Roni, abans que Clipper, Bic, Cricket i altres veiessin la llum. Vam ser els pioners del mercat, tal com ho demostren les nostres Patents d'Invenció i els nostres Catàlegs, per cert, encenedors Pronto-Lite i Roni copiats posteriorment per aquestes marques esmentades entre d'altres.
Jutson Pronto-Lite, foto i patent del primer encenedor a gas cilíndric de plástico recargable del mercat i fabricat per Metamar, any 1966 i copiat per Flamagas amb el seu encenedor Clipper
Catálec Jutson amb l´encenedor Pronto-Lite a la part inferior
Roni, el primer encenedor de plàstic a gas recarregable i amb pulsador lateral del mercat i copiat per Flamagas posteriorment
DEUTE CONTRETA PER PUIG I NO TORNADA
Uns anys abans, concretament el 1957, Antonio Puig Castelló ens va demanar que empréssim el seu fill Josep Mª Puig Planas, jove per aquell temps i al que el seu pare li buscava una ocupació per formar-se. El meu oncle Francesc Castelló, juntament amb el meu pare Joan Gallemí, Apoderat d'Indústries Metàl·liques Castelló, no van dubtar a fer-li aquest favor i així es va incorporar a l'empresa del meu oncle per alguns anys. Adjunt escrit del 31, 10, 1957 pel qual el meu oncle informa el mercat que la seva empresa es converteix des d'aquell moment en una SA. i on figura el nom de Josep Mª Puig Planas com a empleat.
Escrit del meu oncle Francesc Castelló on figura esmentat com a empleat Josep Mº Puig Planas i el meu pare Joan Gallemí Claveria com a Apoderat.
Josep Mª Puig Planas
Marc Puig Guasch, administrador d'ANTONIO PUIG S.A.
El meu pare Joan Gallemí Claveria
Uns anys abans de l'escrit anterior del meu oncle, Antonio Puig i els seus fills van comprar un edifici a la Travessera de Gràcia al costat del carrer Calvet a Barcelona al Dr. Gimenez Salinas, el fill del qual José-Luis precisament treballaria amb ells força temps i hi van ubicar la que seria durant molts anys la seva oficina central. Tal com explico al meu Acta Notarial 1148 del 5, 8, 2014 de la Notària Bosch Carrera i que puc tornar a explicar davant d'un Jutge en cas necessari, no comptant amb l'import suficient per a aquesta adquisició. els Puig van optar per un crèdit bancari i la resta, aprofitant els llaços que unia ambdues famílies, ens van demanar a mi i al meu pare que els prestéssim un import de 35.000 Ptes. en efectiu més 200.000 Ptas. addicionals, préstec ampliat posteriorment com demostraré en un proper lliurament. Va passar un cert temps i en no tornar-nos els Puig el nostre préstec, vam reclamar diverses vegades al seu Apoderat Sr. Armando Soler Cayla aquest import i la resposta en aquells moments va ser que els negocis als Puig no els anaven bé, cosa possible i entenedora. Parlant amb els meus fills d'aquesta situació fa pocs anys, concretament el 2014 i fent-me falta cobrar aquest deute a causa de la meva ja molt avançada edat, ells em van explicar que la situació dels Puig havia canviat totalment, sent en aquests moments la novena fortuna declarada, només a Espanya. Molt il·lusa i innocentment vaig demanar al meu fill Josep-Lluis que anés a veure Josep Mª Puig Planas o al seu nebot Marc Puig Guasch i els sol·licités la devolució del meu préstec, atès que enteníem que la seva situació financera havia canviat totalment i ja ens ho podrien tornar sense cap esforç ni menyscabament per part seva. Així ho va fer i concretament el dia 2 de juliol del 2014 va anar a entrevistar-se amb Josep Mª Puig Planas a la seva oficina central d'Exea a l' Av. Diagonal de Barcelona. Després de recordar en Josep Mª diversos aspectes familiars, el meu fill li va reclamar la devolució del meu préstec, que Josep Mª Puig lògicament no va negar i aquest li va comentar tres vegades concretament que era difícil calcular l'import del préstec en diners actuals, li va donar molts records per a mi i el va acomiadar tal qual. Quan el meu fill em va explicar el que va passar a la seva trobada, li vaig dir que demanés una nova reunió amb Josep Mª Puig Planas i que aquesta vegada aniria jo personalment per parlar amb ell sobre el meu préstec. Ens va donar hora per al dia 29 de Juliol i quina va ser la nostra sorpresa que en Josep Mª Puig no va donar la cara i no es va presentar, al seu mateix despatx, a aquesta reunió i al seu lloc va enviar als seus dos advocats, els Srs. Pedret y Blanco, els quals després d'enaltir, a mi precisament, la figura de la família Puig, ens van demanar si conservàvem algun rebut del meu préstec en qüestió. Jo i el meu fill ens varem mirar atònits davant aquesta situació a causa dels llaços existents entre nosaltres i sortint de la reunió totalment sorpresos de la poca gallardia i nul·la honestedat amb què ens trobarem en aquelles dues reunions. No ens hauríem imaginat mai que després de tots els favors que havíem fet a la família Puig en tots aquests anys, a més de com es van enriquir posteriorment a costa de la meva família com explicaré, actués d'aquesta manera la novena fortuna d'Espanya, en part gràcies precisament a la meva família i que els ajudéssim quan ho van necessitar. Però com diuen, Déu estreny però no ofega. De tornada a casa, varem començar a buscar documentació del deute, cosa que hem seguit fent fins ara, ja hem trobat algun document que mostrare, i quina va ser la nostra sorpresa que van començar a aparèixer nombroses Patents d'Invenció a nom del meu marit i meu propi que no recordava i documentació de tota mena relacionada amb els encenedors fabricats per nosaltres. Immediatament vam comprendre els enuigs continus del meu marit amb els Puig, ja que el seu encenedor Clipper era una mera còpia calcada de moltes de les nostres Patents d'Invenció.
Antiga oficina central d´Antonio Puig S.A. Travessera de Gràcia,
Barcelona,venuda recentment per 15 milions d'euros
NOVA DEUTA DE LA FAMILIA PUIG PLANAS
.jpg)
Rebut d'un nou préstec a la família Puig i tampoc no tornat fins ara
Com a continuació a la meva anterior explicació del préstec que la família Puig no m'ha tornat i tal com vaig explicar, el dia 29 de juliol de 2014, data que vam acordar per entrevistar-me amb Josep Mª Puig Planas per tal de reclamar-li el deute amb mi i moment en que no es va presentar al seu propi despatx enviant dos advocats, aquests dos col·laboradors seus em van demanar si tenia un rebut d'aquest préstec, pregunta que no vaig poder contestar amb seguretat en aquell moment, ja que en els anys del meu préstec existia la paraula i l'honor entre les persones de bé i molt més amb famílies i amistats, circumstàncies que malauradament s'han perdut en alguns casos. Es preguntaran que segurament si em feien aquesta demanda seria per possiblement tornar-me el meu préstec, cosa que no han fet com deia. Doncs bé, buscant documentació a aquest efecte i després de l'aparició de 35 Patents d'Invenció i altres registres a nom del meu marit i meu, que més endavant detallaré, vaig trobar aquesta vegada sí, un Rebut on es demostra que al seu dia vaig fer un nou préstec a la família Puig, com es pot comprovar amb el meu Ingrés del Banc de Biscaia de més amunt i que vaig fer en aquesta ocasió a nom de Maria Planas Cabot, tia de Josep Mª Puig Planas. De nou ingènuament vaig contactar el pdo. dia 20 de Setembre passat amb Pablo Gonzalez, Director Financer de la corporació Exea de Josep Mª Puig Planas i família, en la confiança que aquesta vegada, en presentar un Rebut del nou préstec a la família Puig com m'havien demanat al seu dia, tindrien l'honestedat d'acceptar la meva nova reclamació de la devolució del deute. De nou la família Puig no s'ha dignat ni tan sols a contestar la meva reclamació d'aquest nou deute, demostrant la prepotència i la falta de gallardia amb què compta la 9a fortuna d'Espanya, situació financera en part gràcies a mi i a la meva família com explicaré més endavant. La seva petició d'un Rebut a la meva primera reunió frustrada amb Josep Mª Puig Planas, va ser un simple tràmit d'engany i falsedat.
.jpg)
Rebuts de la Plus-Vàlia de la venda del meu terreny al Guinardó a Josep Mª Puig Planas
.jpg)
Anunci de l´època pel qual es demana més del doble per un terreny a Barcelona
Tal com es mostra als dos documents anteriors, les condicions de la venda del meu terreny del Guinardó a Josep Mª Puig Planas, van ser extremadament beneficioses per a ell i la seva família, fent-li un gran favor per col·lindar aquest terreny al seu taller que posteriorment seria Flamagas S.A., terreny aquest últim que també els va ser venut pel meu oncle Francesc Castelló de nou a Josep Mª Puig Planas amb unes condicions molt avantatjoses.
INICI DE LA PRODUCCIO DELS NOSTRES ENCENEDORS
Plànol del nostre encenedor de metxa J-7 un dels primers que produiem
Cens Industrial de la meva empresa de Barcelona als anys 50
Tal com ho demostra aquest document de la Delegació d'Indústria de Barcelona dels anys 50, estàvem el meu marit i jo facilitant les dades de la nostra indústria, indicant la figura de 50.000 encenedors que teníem previst produir anualment.
Efectivament als anys 50 ja produïem els encenedors tipus de Metxa i els de Petaca a gasolina amb la nostra marca JUTSON. Es tractava de productes molt econòmics i força senzills, però que funcionaven sempre, sense avaries. Flamagas encara no existia i els Puig no coneixien aquest sector tècnic, ja que estaven centrats a les seves Colònies. passarien diversos anys abans que comencessin les seves activitats en aquest sector tan diferent, copiant moltes vegades la nostra tècnica.
Encenedor de metxa J-7
Encenedor Petaca J-1 el 1r que produiem
Foto i detall d'un catàleg Jutson anys 50
També vam patentar i produir l'encenedor amb protecció al vent la flama del qual mai no s'apagava, l'Armada, el nostre model Jutson 3 i algun model més automàtic, com el model Jutson 6, tots ells funcionant amb benzina.
Model Jutson 3 antivent Armada
Model Jutson 6
LA DECADA DEL CREIXEMENT
A la dècada dels 50 estàvem tota la societat intentant oblidar la guerra viscuda i si bé ens dedicàvem a treballar el major nombre d'hores possibles, inclòs dissabtes i diumenges als matins, també procuràvem buscar temps per sortir a sopar als restaurants de la Barceloneta i ballar locals com El Cortijo a l'Avinguda Diagonal. Recordo amb molta enyorança els meus estimats amics Asunció Melé i Emili Gardes, padrins del meu fill menor, Joan i Angeleta Pinos, als Drs. Russinyol i Hernandez, de Manresa, a Montserrat i Joaquim Borrás, amb ells celebràvem les revetlles i festes habituals i sobretot amb els socis del Mas Guinardó. Recordo que els Borrás que vivien al costat de la fàbrica del meu oncle al Carrer de l'Art, prestaven un despatx amb Telèfon a casa seva a Antonio Puig Castelló, ja que ell no comptava amb Telèfon en aquella època.
Amb la meva recordada amiga Asunció, anys 50
Joan i Angeleta Pinos, el meu marit i jo i Emili Gardés i Asunció Melé a El Cortijo
l´ A la Barceloneta amb el meu marit, l´Asunció i Emili
El meu oncle Francesc Castelló Carreras i dos dels meus fills a Vic, anys 50
Amb els meus oncles Francesc Castelló Carreras, Elisa Balagué Sans, el meu marit i dos dels meus fills a casa del Carrer Arts
Entrada celebració de les Noces d'Or del F.C. Barcelona, any 1949
Una de les nostres aficions els diumenges a la tarda era l´assistència als diversos partits de futbol al Camp Nou del F.C. Barcelona. Juntament amb el meu marit Josep i els meus amics Asunció i Emili, amb qui compartíem localitats, assistim a partits inoblidables, sobretot veient jugar a Kubala i altres jugadors com Ramallets, Kocksis, Olivella, Villaverde, Fonxo, Gensana, Villaverde, Segarra i tants altres, així com quan ens visitava l'etern rival, el Reial Madrid, amb els seus jugadors com Di Stefano o el veloç Gento, fins i tot ja més tard vaig arribar a poder gaudir amb Rivaldo, Ronaldo i Messi als seus inicis. Vaig assistir a la inauguració del Camp Nou l´any 1957 i vaig rebre fa anys la Medalla d´Or del Cub pels 50 anys d´antiguitat de mans d´un jove President Joan Laporta.
Equip del F.C Barcelona en una visita al Camp del Club Esportiu Europa a Gracia ,a prop meu domicili, 14, 8, 1960. CE Europa 2 + FC Barcelona 3, gols del Kocsis; Ramallets (Sadurní), Gensana, Rodri, Gracia, Olivella, Kocsis, Rivella, Evaristo, Coll, Villaverde i Kubala
El meu marit i dos fills al camp de l'Europa
Un jove President Laporta a l'acte de concessió de la Medalla d'Or pels meus 50 anys de sòcia
A l'esquerra, Rosa Gallemí saludant la Comtessa de Barcelona exiliada a Estoril, any 1965
CONSOLIDACIO DE LA NOSTRA PRODUCCIO - INDUSTRIAS METALICAS CASTELLO - MONTURAS Y FORNITURAS SA - INICI DE FLAMAGAS SA
Ja durant els principis de la dècada dels 60 vam començar a experimentar amb la fabricació dels encenedors de gas i amb parts dels mateixos en matèria plàstica, ja no només de metall. El primer, el model Jutson J-8, va ser una combinació de metall a la part externa i plàstic a l'interior, ja que el dipòsit de gas era d'aquest material. El dipòsit de plàstic era reemplaçable per un altre de nou quan s'esgotava el contingut. Una altra qualitat era la seva transparència, que permetia veure el nivell del gas del seu interior i a més el tub de la pedra era accessible, per la qual cosa una vegada gastada aquesta, se'n podia introduir una de nova. El client tornava el dipòsit de gas buit i se li facilitava un de nou emplenat de gas butà. Estàvem sentant les bases del que seria el futur dels encenedors que arribarien més tard, com els nostres Pronto-Lite i Roni i anys despres el Clipper de Flamagas/Flamasats dels Puig, que encara no fabricaven en el nostre sector i que quan van començar posteriorment, plagiarien nombroses de les nostres Patents d'Invenció, com explicaré més endavant.
Encenedor Jutson J-8 amb dipòsit interior de gas, de material de plàstic
Recanvis del dipòsit de gas de plastic per a l'encenedor Jutson J-8 i recanvis de la pedra
D'altra banda, també iniciem la fabricació d'encenedors de sobretaula amb màquina pròpia metàl·lica i de gas recarregable i pedra també renovable. Es van crear nombrosos acabats i bases i formes diferents. Eren els models Jutson J-20 i Jutson J-37 que van tenir un gran èxit en aquella època. Despatxos i sales d'estar lluïen aquest tipus d'encenedors pràctics i elegants. Aquest tipus d'encenedor de sobretaula també va ser copiat per Flamagas/Flamasats.
Encenedor de sobretaula Jutson J-37
Encenedor de sobretaula Jutson J-20
Especejament de l'encenedor Jutson J-20
Full d'instruccions de l'encenedor de sobretaula J-20
Model d'Utilitat 3753 d'un llapis per a maquillatge de Francisco Castelló Carreras registrat el 10, 5, 1935
Model d'Utilitat 121935 registrat pel meu oncle Francesc Castelló Carreras el 2, 5, 1966 consistent en un bolígraf perfeccionat del 21, 5, 1966.
Model d'Utilitat 39307 de l'1, 1, 1954 registrat per la meva tia Elisa Balagué Sans, consistent en un Caputxó per a marcatge dels números del disc telefònic.
Al llarg dels anys, els meus oncles van registrar nombroses Patents, en concret prop de 100 com aquestes mostrades més amunt, ja des de l'any 1935 van ser nombroses les invencions que van aplicar als processos de producció de les seves indústries.
A principis de la dècada dels 60, concretament el 2 de gener de 1963, la meva tia Elisa Balagué Sans i el meu oncle Francesc Castellas Carreras constitueixen una nova societat anomenada " Muntures i Fornitures S.A." i aportant ells el capital principal, van acceptar l'entrada minoritària dels Puig a l'accionariat, concretament com a socis minoritaris a Antonio Puig Castelló i els seus fills Antonio Puig Planas, Mariano Puig Planas i Josep Mª Puig Planas. Els meus oncles van registrar amb aquesta societat un total de 57 Patents i Models d'Utilitat diversos, la majoria relacionats amb la indústria de l'aerosol i la cosmètica, productes que es van fabricar al llarg de diverses dècades a Barcelona. La societat Montures i Fornitures S.A. va actuar com un complement de l'empresa principal dels meus oncles, Indústries Metàl·liques Castelló S.A.
Una de les primeres Patents d'Invenció de Muntures i Fornitures SA sol·licitada pels meus oncles el 10, 6, 1964, es tracta d'un Polsador-Difusor per a Aerosols.
Bomba distribuïdora d'accionament manual, Model d'Utilitat 216155 del 25, 10, 1975
Patent 290296 d'un Envàs per a Pintallavis del 24, 7, 1963 registrada pel meu oncle Francisco Castelló
Anunci de 1958 dels Aerosols produïts pels meus oncles
L'empresa dels meus oncles Indústries Metàl·liques Castelló a més de productes de cosmètica, produïa Aerosols sota llicència de la firma americana Research Company d'Ilinois. Va ser una de les primeres empreses espanyoles a fabricar aquest tipus de productes. Al món de la cosmètica principalment produïa envasos per a Pintalavis per a les firmes L´Oreal, Margaret Astor, Christian Dior, Carolina Herrera, Yves Rocher, Lancome i també Aerosols per a Creu Verda etc. És fals les informacions de diverses fonts i de la mateixa família Puig que Antonio Puig Castelló va fundar l'empresa del meu oncle, Indústries Metàl·liques Castelló, com ho demostra el document que incorpora anteriorment la meva entrada núm. 7 d'aquest Blogg. A la seva etapa final l'empresa va passar per les mans dels Puig i va ser filial de la multinacional Alcan Riotinto, finalment el 2009 va tancar per mala gestió després de més de 80 anys al mercat.
A principis de la dècada dels 60, concretament el 22, 1 i 1960 es va registrar l'empresa Flamagas S.A. sent el meu oncle Francesc Castelló el seu veritable impulsor, des del mateix nom de l'empresa, fins a l'arrencada de la part tècnica. De nou la família Puig no explica la veritat, ja que cap dels seus membres va fundar aquesta empresa. En concret van acompanyar el meu oncle en aquest nou camí els Srs. Rio, Garcia i Reus, tal com mostra el Registre Mercantil de Barcelona. La família Puig no tenia prou coneixements tècnics en venir d'un sector totalment diferent i gràcies als coneixements tècnics i experiència del meu oncle Francesc, Flamagas va poder començar les seves activitats. En una primera etapa i durant diversos anys, Flamagas es va limitar a la importació d'encenedors de França i ja més tard en mans dels Puig, va ser des d'aquesta empresa que ells van començar a plagiar amb el seu encenedor Clipper i altres, moltes de les Patents de Invenció meves i del meu marit principalment, com aniré detallant més endavant.
ALIANÇA DE METAMAR I LA MARCA ALEMANYA CONSUL
Encenedor model Jutson Greco facetat xapat d'or
Encenedor de gas automàtic Jutson-10 i el seu especejament
En plena dècada dels 60 la nostra fàbrica d'encenedors Jutson seguia creixent sense pausa, vam arribar a produir 237 models diferents i cada cop eren més perfeccionats i més automàtics. A més de ser els líders al mercat nacional, començàvem a exportar a diversos països com als mercats tan exigents com els de Suïssa i Alemanya. La maquinària ja era automàtica en gairebé tots els models i el gas era el combustible predominant, com el Jutson-10 que tan sols amb prémer el polsador lateral, s'encenia de manera automàtica. També vam introduir l'encenedor per a automòbil Jutson-Driver, molt popular en aquella època, ja que els vehicles encara no comptaven amb encenedor elèctric i que va ser copiat poc més tard per la competència. Així mateix, comptàvem amb un encenedor de gamma alta, el model Greco acabat xapat en or i que malgrat el seu alt preu, va ser molt venut en aquells anys. Una família de productes també de gran èxit als 60 van ser les nostres Càrregues de Gas Universals o Multicàrregues, ja que amb elles es podia emplenar qualsevol marca d'encenedor del mercat mitjançant l'adaptació d'un filtre específic per a cada tipus de vàlvula d'encenedor. Aquest tipus de Multicàrrega de gas per a encenedors va ser plagiada anys més tard per l'empresa Flamagas dels Puig.
Encenedor per a automòbil Jutson Driver i el seu especejament
Les nostres diferents Càrregues de Gas Universals o Multicàrregues per encenedors
La nostra càrrega de gas Universal Ibergas amb el adaptador
Uns quants models d'encenedors del nostre catàleg de finals dels 60
Dues Factures d'exportació a Alemanya de finals del 1968 de 3.500 encenedors model Sun-Gas i 2.000 del model Goya
Gràcies al nostre creixement al mercat espanyol i ser els pioners i líders del mercat, vam tenir l'oportunitat que el fabricant europeu més important d'aquells anys, la marca alemanya de Nuremberg CONSUL, confiés en la nostra empresa i vam signar l'any 1967 un acord de representació per al llançament dels seus encenedors al mercat espanyol per mitjà de la nostra empresa Metamar. Consul comptava amb prop de 1.000 empleats i la tècnica més moderna de producció. Van ser molts els models que importem i molts van ser dissenyats pel comte Sigvard Bernadotte, oncle del rei Carles Gustau de Suècia i que va produir diversos dissenys de diferents tipus de productes i dels models d'encenedors Royal, Facet i Crown.
Pàgina de la Vanguardia del 30, 5, 1967 on es publica la notícia de l'arribada a Barcelona del president de Consul, el Dr. Bernard Köllisch i la seva entrevista amb el meu marit Josep Escribano
El Dr. Ernest Bearl. Bernard Köllisch i el meu marit Josep Escribano
L'any 1967 vam llançar una campanya publicitària a diaris i TV amb la model Teresa Gimpera que va tenir un gran èxit gràcies a la fama de la model catalana
https://www.youtube.com/watch?v=ZOMijOevK58
Anunci de TV dels encenedors Consul i Teresa Gimpera
Encenedor de sobretaula de plata Consul
Encenedors de sobre taula Oldtimer Consul
Convenció de Metamar any 1969 equip comercial 14 Venedors
ULTIMA ETAPA DE METAMAR
La nova etapa amb la participació de l'empresa Consul a la nostra oferta, va significar un augment considerable de la nostra penetració al mercat nacional dels encenedors. A finals de la dècada dels 60 la marxa de la nostra empresa era molt positiva i de creixement constant. Ja estàvem intuint les possibilitats i els avantatges de l'ús del plàstic als encenedors i vam començar a estudiar la creació d'un encenedor de plàstic recarregable de gas i de pedra, per la qual cosa vam crear i fabricar els primers encenedors d'aquest tipus, els models Pronto-Lite i Roni dels que parli anteriorment i vaig mostrar les seves fotos i gràcies a l'acceptació immediata que van tenir per part dels clients que buscaven un tipus de producte més econòmic, vam decidir crear una línia totalment automàtica de producció per al nou encenedor J-38 que estaria orientat a ser tota una revolució a el concepte dels encenedors econòmics, gràcies a la seva ràpida producció en grans quantitats. Una empresa suïssa de Ginebra va ser l'encarregada de dissenyar i posar en marxa aquesta línia automàtica. Tot i això, poc ens imaginàvem que els Puig estaven planejant la còpia de moltes de les nostres Patents per entrar amb gran força en la producció d'encenedors de plàstic similars als nostres i tal com detallaré més endavant.
Primers plans de l'encenedor de plàstic recarregable J-38
Imatge no gaire clara de la primera línia de producció automàtica de l'encenedor recarregable de plàstic J-38
Així mateix vam ser els primers al mercat nacional de produir l'encenedor electrònic que funcionava a base d'un Piezoelèctric que facilitava l'espurna per a la combustió del gas del seu interior. Va ser tota una novetat doncs per primera vegada es podia prescindir de la pedra que produïa l'espurna per a la combustió del gas i en el seu lloc s'usava aquest Piezo-elèctric capaç de produir una espurna milers de vegades sense cap errada. Es tractava del nostre encenedor electrònic J-47 dels que es van vendre ràpidament milers d'unitats. De nou aquest tipus d'encenedor va ser copiat pels Puig i Flamagas/Flamasats de forma calcada com explicaré més endavant.
Especejament dels components de l'encenedor electrònic Jutson J-47
Encenedor electrònic Jutson J-47
Publicitat dels nostres encenedors Consul al Diari de Barcelona, 10, 6, 1967
El dia 11 de novembre de 1969 moria als 73 anys en estranyes circumstàncies la meva tia Elisa Balagué i Sans, que es trobava des de feia uns dies al Balneari d'Alhama d'Aragó. Havia sortit de Barcelona amb el seu xofer a passar uns dies de descans amb el seu marit Francesc Castelló i va morir de cop i volta sense que patís cap malaltia greu coneguda que pogués haver estat la causa d'aquest desenllaç. Vivim tota la família i jo lògicament la pèrdua de la meva tia de forma sorprenent i trista, ja que res no feia presagiar un final sobtat ia més lluny de casa. Arran de la seva mort, totes les propietats de la meva àvia i seves, els immobles del Guinardó, participacions a les seves indústries, etc. van passar al meu oncle Francesc Castelló i més tard com explicaré, als Puig.
Esquela de la defunció de la meva tia Elisa Balagué on s'esmenten les empreses Indústries Metàl·liques Castelló SA, Monturas i Fornituras SA i Flamagas SA dels Puig
Després d'un ben calculat seguiment de les nostres activitats industrials, ja a principis de la dècada dels 70 els Puig i Flamagas/Flamasats van començar a estudiar la fabricació per primera vegada del seu encenedor Clipper produït en plàstic, amb una vàlvula de recàrrega de gas a la part inferior, amb la possibilitat de canviar la pedra d'ignició en esgotar-se, el sistema de la regulació de la flama, a més d'altres característiques, etc. la immensa majoria copiades de les nombroses Patents d'Invenció del meu marit i meves i dels nostres primers encenedors a gas de plàstic recarregables Pronto-Lite i Roni. També van començar a planejar la fabricació de les Multicàrregues de Gas Universals per a encenedors copiades així mateix de les nostres i més endavant l'encenedor electrònic amb el seu mecanisme calcat exactament del nostre. Tot això es va anar gestant al llarg d'un cert temps, durant part del qual Flamagas ens comprava a nosaltres mateixos les nostres pròpies Multicàrregues de Gas i encenedors, a fi de poder revendre'ls en una primera fase, ja que encara no fabricava aquests productes i a la vegada fer-ne la còpia detallada. I tot això no és una possible invenció meva sinó que està corroborat davant de Notari precisament per un exempleat de Flamagas, el Sr. Antoni Colell Gomá que era la persona que en nombroses ocasions acudia a la nostra empresa a comprar-nos els Encenedors i Multicàrregues de Gas que posteriorment faria servir Flamagas per realitzar les còpies dels mateixos, malgrat estar patentats prèviament tots ells per nosaltres i sense sol·licitar-nos en cap moment cap autorització per aquestes còpies ni compensar-nos mai per aquests plagis continuats i que encara arriben fins als nostres dies, havent-se enriquit els Puig d'aquesta manera sense cap escrúpol. El Sr. Antonio Colell Gomà confirma tot això en un Acta Notarial per haver estat testimoni d'aquestes còpies. Va viure personalment a la seva empresa la còpia per part de Flamagas de gran part dels components dels meus encenedors i càrregues de gas protegits pels meus Patents. Ell personalment, com deia, gestionava les compres de les nostres Multicàrregues de Gas i Encenedors, abans que la seva antiga empresa Flamagas fos capaç de fabricar-les per si mateixa. Havia visitat la nostra fàbrica Metamar en nombroses ocasions i era coneixedor de la particular política empresarial que seguia Flamagas amb la competència i la còpia habitual de Patents registrades d'altres fabricants.
Encenedor Clipper d'ignició amb pedra
Encenedor Clipper Electrònic
Multicàrrega de gas Universal Clipper
Aquests tres productes, l'encenedor Clipper d'ignició amb pedra, l'encenedor electrònic Clipper i la Multicàrrega Universal de gas són els productes més venuts i copiats dels meus Patents per anys pels Puig i Flamagas/Flamasats i que els han enriquit gràcies als plagis comentats. Detallere seguidament les còpies realitzades per ells de cada mecanisme.
.jpg)
Algunes de les nostres Càrregues de gas per a encenedors Jutson i Consul
Com explicava anteriorment, a principis de la dècada dels 70 els Puig-Flamagas van començar a fabricar l'encenedor Clipper, el model electrònic i la seva Multicàrrega de Gas Universal. Com que la majoria de mecanismes i tècnica estaven ja sent usats per la nostra empresa Metamar en base a les nostres Patents d'Invenció prèvies de diversos anys abans, van presentar uns Models d'Utilitat dels mateixos mecanismes la majoria de vegades, ja que el Model d'Utilitat era la manera d'entrar al mercat per la porta del darrere, és a dir, una mena de filibusterisme sense complexos. D'aquesta manera, van copiar nombroses Patents d'Invenció nostres per registrar Models d'Utilitat de menys nivell i que xocaven i encara ho fan, amb les nostres reivindicacions de cada Patent.
ENCENDEDOR CLIPPER, MODEL D'UTILITAT DE FLAMAGAS S.A. nº 175008
Els meus Patents d'Invenció núm. 278004 i núm. 285985 del 5, 6, 1962 i 12, 3, 1963 s'anticipen diversos anys, en concret més de 9, al Model d'Utilitat de Flamagas S.A. nº 175008 de l'11, 12, 1971 referent al seu encenedor Clipper. Detallare seguidament les diferents còpies
Patent d'Invenció núm. 278004 de l'any 1962 a nom de Rosa Gallemí Balagué
DIPÒSIT DE PLÀSTIC
Als dibuixos del seu Model d'Utilitat 175008 de l'any 1971 de Clipper, s'observa l'encenedor en si, que de fet es pot anomenar un dipòsit o envàs de gas liquat. A la seva Memòria Descriptiva pàg.1 punt 5, parla de: “un cos tubular de material plàstic modelat que simultàniament intervé en funció de dipòsit per contenir el combustible en estat líquid”. És a dir, indica que registra un dipòsit de plàstic per contenir gas.
Amb el meu Patent d'Invenció 278004, l'any 1962 i 9 anys abans, ja estava patentant d´aquest tipus de dipòsit per primera vegada i en plàstic, tal com s'explica a la Memòria Descriptiva pàg. 3, punt 5: “el cos principal del dipòsit (5) s'obté donant a una massa de material emmotllable, plàstic o similar, una configuració cilíndrica”. Aquesta Patent obre la porta per primera vegada a Espanya el 1962 a fer servir un dipòsit per contenir gas i de material de plàstic.
Així mateix, el meu marit Josep Escribano amb la Patent d'Invenció 298348 del 6, 4, 1964 i 7 anys abans que el Model d'Utilitat de Flamagas S.A. que ens ocupa, també registra a l'apartat 10 full 3 el següent: “especialment si aquests (dipòsit de plàstic per a gas) estan confeccionats amb materials plàstics emmotllables”.
VÀLVULA DE RECÀRREGA DE GAS
A la descripció del Model d'Utilitat 175088 de 1971 de Flamagas S.A, indiquen que s'ha previst incorporar al seu encenedor una vàlvula de recàrrega de gas tal com diu la seva descripció, pàg.6 punt 5 "A l'encenedor que l'invent proposa sent de tipus relativament econòmic, s'ha previst la possibilitat de poder recarregar-lo de combustible”.
Bastants anys abans del Model d'Utilitat 175088 de Flamagas, 6 en concret, el meu marit Josep Escribano va registrar el 4, 9, 1965 una nova Patent d'Invenció referent a una Vàlvula de Recàrrega de Gas tal com consta a la descripció d'aquesta Patent nº 317129 a l'apartat 20 de la pàg.3 quan explica: "presenta un allotjament circular en què s'incorporarà la vàlvula de recàrrega de combustible corresponent".
A la imatge de l'esquerra veiem la Patent d'Invenció núm. 317129 del meu marit de 1965 ia la dreta el Model d'Utilitat 175088 de Flamagas de 1971. A la part inferior s'observen a cada imatge les dues vàlvules de recàrrega de gas que utilitzen el mateix principi de l'ús d'un plançó o cilindre i un moll que permet el desplaçament interior en el moment en què incideix sobre aquest cilindre el filtre d'una Càrrega de Gas, permetent així la recàrrega de l'encenedor. Flamagas copia 6 anys després la Patent del meu marit com es pot observar en aquests dos gràfics.
VÀLVULA DE SORTIDA DE GAS
Novament Flamagas S.A. còpia al seu Model d'Utilitat núm. 175088 de l'Encenedor Clipper un altre element patentat per mi, ja que amb la meva Patent d'Invenció 278004, descric una vàlvula de sortida de gas i tal com segueix: " la superior es limitarà a l'obertura fins a reduir-la a un pas central en què es disposarà unida a la massa modelada del cos del dipòsit, una volandera dotada de rosca interior per rebre posteriorment la vàlvula de sortida la col·locació de la qual s'assegurarà fent que la mateixa empressi, en ser roscada, una junta d'estanquitat interposada entre aquesta vàlvula i el cos del dipòsit tal com es veu al punt 17 de la fig.3 del full únic de dibuixos d'aquesta patent, mentre que el Model d'Utilitat de Flamagas 175088 a la pàg. 36 apartat b) es pot llegir la seva Reivindicació 1a com segueix: “Una vàlvula especial simplificada que controla la sortida del combustible”, és a dir que reivindica el mateix principi de vàlvula de sortida de gas.
A la imatge de l'esquerra es veu el meu Patent d'Invenció núm. 278004 amb la Vàlvula de Sortida a la part superior del dibuix, que consisteix en un èmbol que es desplaça verticalment mitjançant l'acció d'una palanca i deixant discórrer el gas contingut al dipòsit de l'encenedor. Al dibuix de la dreta tenim el Model d'Utilitat de Flamagas nº 175088, on podem observar també a la part superior el mateix èmbol que es desplaça cap a arribar en ser empès per una palanca, deixant així circular el gas contingut en el dipòsit de l'encenedor. Flamagas copia novament amb aquest Model d'Utilitat exactament el mateix sistema i peces que les del meu Patent d'invenció.
VÀLVULA DE SORTIDA DE GAS GRADUABLE
Així mateix jo ja registri una nova Patent d'Invenció núm. podem observar al Fig. 1 i 4 que s'adjunta. El Model d'Utilitat 175008 de Flamagas amb la seva reivindicació 1a apartat d) informa d'“Una palanca perfeccionada per a l'accionament de la vàlvula especial que controla la sortida del gas necessari per a la combustió”, és a dir, està reivindicant una vàlvula de sortida de gas graduable . Igualment informa de la seva Reivindicació 11a indicant al 1er paràgraf el següent: “Encenedor de gas segons reivindicació 1a que compta amb una palanca amb què es porta la vàlvula que controla la sortida del gas a les posicions d'obertura i de tancament….” , és a dir torna a reivindicar una vàlvula de gas graduable. ja patentada pels meus anys abans.
En aquests dos dibuixos de dalt s'observa el Patent d'Invenció 285985 de 1963 on podem veure a la imatge de l'esquerra la vàlvula de sortida de gas ia la dreta part inferior, una roda amb una sèrie de dents que permeten fer girar la vàlvula de sortida de gas, per permetre'n el pas en més o menys quantitat per l'interior de l'èmbol d'aquesta vàlvula.
Però per altra banda, el meu marit Josep Escribano, ja va patentar també una Vàlvula de Sortida de gas graduable i que va tornar a copiar Flamagas 7 anys més tard amb el seu Model d'Utilitat 175088 que ens ocupa. Concretament l'apartat 30 pàg.5 Reivindicació 1a de la Patent d'Invenció núm. 301463 del 25, 6, 1964 del meu marit, es llegeix el següent: per l'obtenció d'una peça de base tornejada". Podem observar el dibuix fig.2 d'aquesta vàlvula al full únic d'aquesta patent i comparar-lo amb el dibuix fig.7 full 2n dels dibuixos del Model d'Utilitat de Flamagas 175088 de 7 anys més tard, veient que es tracta d'una nova còpia d'aquesta empresa i que registra amb les seves Reivindicacions comentades anteriorment, la 1a, apartat d) i l'11a 1er paràgraf.
A l'esquerra Patent d'Invenció Nº 301463 del 25, 6, 1964 del meu marit Josep Escribano, a la dreta Model d'Utilitat Nº 175008 de Flamagas on s'observa el mateix tipus de Regulador de la sortida de Gas que copia Flamagas.
Addicionalment, el meu marit Josep Escribano havia registrat una nova Patent d'Invenció anterior, la núm. Utilitat posterior 175008 per al seu encenedor Clipper, tal com diu el seu apartat d) del punt 20 de la Reivindicació 1a pàg. 36: “Una palanca perfeccionada per a l'accionament de la vàlvula especial que controla la sortida del gas necessari per a la combustió”, és a dir està reivindicant una vàlvula de sortida de gas graduable i tal com es mostra a la seva fig.8 núm. 45 del full 3r dels seus dibuixos. Aquesta Reivindicació infringeix la del meu marit Josep Escribano amb la seva patent de 7 anys abans, en el seu invent de la graduació del gas de les vàlvules de sortida tal com es descriu a la Reivindicació Nota 1a de la pàg. 6 on es diu textualment: “Millora en la fabricació de dispositius valvulars per a cremadors de gasos, amb pas regulable” i tal com s'observa a les fig.2 i 4 del dibuix full únic de la seva patent.
A l'esquerra Patent d'Invenció núm. 298408 del 6, 4, 1964 del meu marit Josep Escribano ia la dreta el Model d'Utilitat núm. 175008 de Flamagas, on copia 7 anys més tard la Patent d'Invenció del meu marit. Es pot observar el mateix tipus de regulador a tots dos dibuixos.
A més, el meu marit Josep Escribano, el 24, 5, 1965 va registrar una nova Patent d'Invenció amb una nova Vàlvula de Sortida de Gas segons la Patent núm. 313322 “Millores en la fabricació de vàlvules amb posició de tancament i de pas regulable per a fluids” tal com s'observa a la fig.2 full únic d'aquesta patent. La Reivindicació 1a pàg. 36 apartat d) del punt 20 del Model d'Utilitat 175088 de Flamagas, 6 anys més tard, diu: “Una palanca perfeccionada per a l'accionament de la vàlvula especial que controla la sortida del gas necessari per a la combustió”, és a dir, està reivindicant una vàlvula de sortida de gas graduable.
A l'esquerra la Patent d'Invenció nº 313322 del 24, 5, 1965 del meu marit amb una Vàlvula de Gas Regulable, a la dreta el Model d'Utilitat nº 175088 de Flamagas que copia novament una nova de les nostres Patents d'Invenció, es pot observeu que el Regulador de la dreta segueix el mateix principi que el nostre de l'esquerra i conté les mateixes peces i funcionament.
Torna el meu marit Josep Escribano amb la Reivindicació 1a, apartat 20 del seu Certificat d'Adició 380991 adjunt i de data 20, 6, 1970, a registrar un regulador del flux de gas de la vàlvula de sortida com segueix: “disposant aquesta vàlvula d'un regulador accionable des de l'exterior de l'aparell en forma d'anell de vora interior dentat”. Podem observar aquest regulador al punt 8 del dibuix full únic d'aquesta patent adjunta.
A l'esquerra tenim el Certificat d'Adició núm. 380991 del 20, 6, 1970 del meu marit ia la dreta el Model d'Utilitat núm. 175088 de Flamagas on es pot observar el Regulador de Gas copiat novament pels Puig. El nostre encenedor que s'observa a l'esquerra, el model Roni, va ser el primer encenedor de Plàstic a Gas i recarregable amb pulsador lateral del nostre mercat, anterior al Clipper de Flamagas.
Al Model d'Utilitat de Clipper 175.088, l'apartat 25 de la memòria, pàg. 9 es parla de la seva pretesa invenció consistent en un braç que regula la longitud de la flama de la vàlvula de sortida de gas i diu exactament el següent: “La vora superior presenta una pestanya dirigida cap a dins; l'interior és llis i al capdavant té una ranura per la qual treu el cap el braç amb què es regula la longitud de la flama.” i ho registra amb la seva Reivindicació 11a apartat 10 pàg.42 com segueix: ”Encenedor de gas segons reivindicació 1a que compta amb una palanca amb què es porta la vàlvula que controla la sortida del gas a les posicions d'obertura i de tancament”. És a dir, està registrant el mateix concepte regulador de flama de gas que registrava el meu marit Josep Escribano 1,5 any abans amb el Certificat d'Adició 380991 i el meu Patent 285985 8,5 anys abans ambdues anteriors.
Es demostra clarament amb els meus 6 Patents descrites anteriors la còpia de Flamagàs en el disseny de la seva Vàlvula de Sortida de Gas del seu encenedor Clipper anys després, tal com descriu el seu únic Model dUtilitat comentat.
Imatge de l'esquerra, dibuix del meu Patent d'Invenció 278004, imatge de la dreta, Model d'Utilitat núm. 175088 posterior de Flamagas.
TRANSPARÈNCIA DEL DIPÒSIT
Indica el model d'utilitat de Flamagas 175088 posterior, que el seu encenedor està fabricat amb un material transparent que permet observar el contingut de combustible. Diu textualment l'apartat 25 pàg.4 de la memòria: “A causa de la transparència del material que forma l'esmentat dipòsit resulta possible observar en tot moment el seu contingut de combustible, el qual es pot reposar, quan s'esgota, a través de la vàlvula de càrrega incorporada a la base inferior del dipòsit”.
Aquesta qualitat i avantatge de la transparència del dipòsit de gas ja va ser inventada i registrada per mi 9 anys abans al meu Patent d'Invenció núm. 278004. Efectivament a l'apartat 25 pàg. 4 de la memòria d'aquesta patent es pot llegir el següent: “Com sigui que per al sistema de fabricació descrit s'empraran per obtenir el cos del dipòsit materials emmotllable o plàstic en general, n'hi haurà prou amb utilitzar un d'aquests materials amb certa condició de transparència perquè en tot moment, a través de les parets del dipòsit, s'apreciï directament la quantitat de càrrega continguda”.
El Model d'Utilitat 175088 posterior de Flamagas copia la qualitat de transparència del dipòsit de gas que jo havia inventat i registrat 9 anys abans amb el meu Patent d'Invenció 278004.
REPOSICIÓ DE LA PEDRA PIROFÒRICA DE L'ENCENDEDOR
El Model d'Utilitat 175088 de l'encenedor Clipper de Flamagas descriu un sistema que permet la possibilitat de reposar la pedra de l'encenedor un cop s'hagi consumit i tal com diu a la descripció següent de l'apartat 5 de la pàg. 6: "s'ha previst la possibilitat de poder recarregar-lo de combustible així com de reposar la pedra pirofòrica quan aquesta s'ha esgotat" mitjançant l'extracció del mecanisme que allotja aquesta pedra. Així mateix ho explica a la seva Reivindicació 14a, punt 10 i 15 pàg.44, indicant: “caracteritzant-se a més aquest dispositiu per constar a la canya o sector tubular amb una obertura lateral per la qual s'introdueix la pedra pirofòrica”.
Doncs bé, aquest mecanisme ja havia estat inventat i registrat pel meu marit Josep Escribano anteriorment i més d'1 any abans, en concret al Certificat d'Adició núm. 380991 del 20, 6, 1970, (referente a su Patente de Invención 297475 adjunto del 10, 3, 1964) i que diu a l'apartat 15 pàg. 3 de la memòria, el següent: “ del flux de sortida, accionable des de l'exterior, en forma d'abraçadora d'anell de vora interior dentada. La palanca basculant està perforada a la seva zona mitjana per calar per aquesta perforació el tub portador de la pedra d'ignició i el registra a la seva Reivindicació 3a a l'apartat 5 de la pàg. 5 de la patent explicant: “que actua per compressió sobre el tub portador de la pedra d'ignició”. Efectivament podem observar al punt 9 de la fig. de la fulla única, el tub portador de la pedra d'ignició amb un cargol amb moll que permet el recanvi de la pedra una vegada aquesta s'hagi esgotat. Per això es pot confirmar que el Model d'Utilitat 175088 posterior de Flamagas infringeix de nou amb la seva Reivindicació 14a, punt 10 i 15 de la pàg. 44, la Reivindicació 3a, apartat 5 de la pàg. 5 del Certificat d'Adició núm. 380991 anterior del meu marit Josep Escribano.
Imatge de l'esquerra el Certificat d'Adició núm. ES380991 del meu marit on podem observar a la dreta el Tub Porta-pedra amb moll i tancament que permet el canvi de la pedra en esgotar-se. Imatge de la dreta el Model d'Utilitat 175088 posterior de Flamagas on podem observar el mateix sistema de Tub Porta-pedra amb moll del Clipper que torna a plagiar un dels meus Registres.
PALANCA D'OBERTURA DE LA VÀLVULA DE SORTIDA DE GAS
El meu marit Josep Escribano al Certificat d'Adició adjunt 380991 comentat del 20, 6, 1970 perfecciona el Patent d'Invenció prèvia 297475 mitjançant el registre d'una Palanca d'Obertura de la vàlvula de sortida de gas d'un encenedor i tal com diu la Reivindica apartat 15 full 4 com segueix: “ Millores introduïdes a l'objecte de la patent d'invenció número 297475 sobre perfeccionaments introduïts als aparells productors d'espurna per a inflamació de gas amb el recipient del fluid incorporat esmentat, caracteritzades perquè la incorporació d'aquest recipient es realitza de manera total quedant constituït per una cavitat cilíndrica integrada per les parets del propi cos de l'aparell, tancada a l'extrem inferior amb la base portadora de la vàlvula de càrrega i al seu extrem superior mitjançant la incorporació de la vàlvula de sortida de la qual sobresurt l'èmbol que és accionat per la palanca basculant, aquesta vàlvula disposa d'un regulador accionable des de l'exterior de l'aparell en forma d'anell de vora interior dentat”. Podem observar aquesta palanca al punt 7 del dibuix full únic de la seva patent.
El Model d'Utilitat 175088 posterior de Flamagas per al seu encenedor Clipper datat posteriorment l'11, 12, 1971 reivindica més d'1 any després el mateix tipus i finalitat de palanca per a l'obertura de la vàlvula de sortida de gas, tal com diu a l'apartat 10 de la seva Reivindicació 11a pàg. 42 i que reproduïm tot seguit: “Encenedor de gas segons reivindicació 1a que compta amb una palanca amb què s'emporta la vàlvula que contreia la sortida del gas a les posicions d'obertura i de tancament”. Podem observar aquesta palanca a la fig.7 punt 63 del full 2n de la seva patent. És a dir, es tracta de la mateixa palanca que descriu el meu marit Josep Escribano anteriorment.
Les dues imatges de dalt corresponen a les Patents comentades núm. 297475 i 380991 del meu marit Josep Escribano on podem observar les Palanques Basculants que permeten l'obertura de la Vàlvula de Sortida de Gas. A la imatge de sota veiem el Model d'Utilitat posterior de Flamagas nº l75088 on podem observar el mateix tipus de Palanca Basculant a la part superior i que permet l'obertura de la Vàlvula de Sortida de Gas, copiant de nou els invents i registres el meu marit.
Esquerra Multicàrrega de Gas Universal fabricada per Metamar i anterior a la de Clipper de la dreta
MULTICÀRREGA DE GAS UNIVERSAL
El dia 23, 12, 1968 el meu marit Josep Escribano va registrar el Model d'Utilitat núm. 144235 consistent en un nou invent d'una Multicàrrega Universal amb un tambor amb diversos adaptadors que es podrien fer servir per a la recàrrega d'encenedors de gas de moltes marques. És a dir, es tractava de la Càrrega de Gas Universal o Multicàrrega. En aquest registre es pot comprovar a la Memòria i l'apartat 5 pàg. 2 que es descriu aquesta invenció, com segueix: ”L'objecte de la present sol·licitud de Model d'Utilitat, es refereix a un tambor amb adaptadors que permet el transvasament de gasos d'un recipient carregador a altres receptors siguin quines siguin les entrades de vàlvula de aquests darrers” i es registra la Reivindicació de Producte 1a apartat 1a pàg. 5 com segueix: “Tambor amb adaptadors, caracteritzat essencialment per ser una sola peça, que té una cara plana amb una sèrie de forats iguals, per encaix i topall del tub de sortida d'un recipient carregador, que correspon als horats d'uns sortints o adaptadors situats a la cara oposada, de forma i dimensions variables en correspondència amb l'ancoratge de les variades entrades de vàlvula dels recipients receptors que permet l'accionament d'aquestes vàlvules en exercir una pressió entre ambdós recipients per tal d'aconseguir el transvasament de gas d'un a l'altre sense pèrdues”. Així mateix podem veure aquesta Multicàrrega Universal en el dibuix de fulla única de la seva patent en qüestió i els diferents filtres que permeten el carregat universal d'encenedors, tal com mostra la fig.1.
Posteriorment, més de un any després, el dia 10, 2, 1970, Flamagas SA va registrar el seu Model d'Utilitat adjunt núm. 155762 en què indica falsament a la seva Memòria que fins ara no existien càrregues de gas per omplir encenedors de diferents tipus de vàlvules, tal com diu tot seguit en el dit Model d'Utilitat seu, apartat 10 pàg. 1 " Fins ara, els encenedors a gas susceptibles de ser recarregats des d'un envàs independent, proveït d'una vàlvula per a la sortida del gas, requereixen ser recarregats des d'un envàs independent, proveït d'una vàlvula per a la sortida del gas, requereixen com a condició imprescindible que la vàlvula de sortida esmentada tingui característiques de configuració i mida, d'acord amb les que presenta la pròpia vàlvula de càrrega de l'encenedor, sortida específicament dissenyada per a la seva pròpia vàlvula de càrrega´", cosa que no és cert ja que més d´1 any abans, el meu marit Josep Escribano va patentar aquest tipus de Multicàrrega com dèiem anteriorment i que servia per recarregar qualsevol tipus d´encenedor amb diferents dissenys de vàlvules. Registra Flamagas SA a la seva Reivindicació 1a, apartat 15, pàg. 7 el següent: “Multirecàrrega universal per a encenedors de gas, que essencialment es caracteritza per comprendre: un envàs monobloc en què està contingut el gas; una vàlvula de sortida per a aquest gas, disposada a l'esmentat envàs; una tapa suport adaptada per pressió sobre l'envàs; una tapa superior adaptada per pressió sobre la tapa de suport; i una pluralitat de l'adaptadors o broquets, allotjats unitàriament en el mateix nombre de cel·les disposades a la tapa suport”. Es pot observar el dibuix del full únic de la patent de Flamagas SA on es veuen també els diferents filtres d'emplenament de gas universal.
Multicàrrega de Gas Universal de Metamar dissenyada pel meu marit Josep Escribano i registrada el 23, 12, 1968
Multicàrrega de Gas Universal Clipper registrada posteriorment el 10, 2, 1970
ENCENDEDOR PEÇ-ELÈCTRIC
Encenedor electrònic Jutson J-47
Finalment, el meu marit Josep Escribano va registrar el 18, 5, 1972 la Patent d'Introducció 402919 d'un sistema d'ignició electromecànic o piezoelèctric per a encenedors de gas, tal com es registra a la Reivindicació 1a, apartats 5 i 10, pàg. 7. Una mica més d'1 any més tard, el 15, 6, 1973 Flamagas S.A. copia aquest mateix sistema al seu Model d'Utilitat 192559, cosa que registra a les seves 6 Reivindicacions. Es pot observar perfectament que el sistema de piezoelèctric que apareix a la fig.1 del Model d'Utilitat indicat de Flamagas S.A. és totalment igual i calcat al piezoelèctric registrat pel meu marit Josep Escribano més d'un any abans, com es pot veure a la fig. 5 del seu Patent. Però és que, a més, Flamagas S.A. torna a copiar el mateix piezoelèctric el 20, 6, 1973 al seu Model d'Utilitat 19272, tal com podem observar a la fig. 5 corresponent.
Patent núm. 402919 del 18, 5, 1972 del meu marit Josep Escribano amb el Piezo-elèctric marcat
Model d'Utilitat posterior núm. 192559 del 15, 6, 1973 de Flamagas amb el mateix Piezo-elèctric marcat que el patentat pel meu marit anteriorment
Model d'Utilitat posterior núm. 192702 del 20, 6, 1973 de Flamagas una altra vegada amb el mateix Piezo-elèctric marcat copiant el del meu marit patentat anteriorment
Es dedueix i demostra de tot això que el meu marit Josep Escribano i jo mateixa absolutament sempre registrarem totes les nostres Patents abans dels Models d'Utilitat de Flamagas S.A. i que aquesta empresa posteriorment va copiar i segueix copiant avui dia directament i sistemàticament la majoria de les nostres invencions, sense haver-me pagat cap compensació en tots aquests anys.
DECÉS DEL MEU ONCLE FRANCESC CASTELLO CARRERAS
El meu oncle Francesc Castelló, jo i el meu marit Josep Escribano
Anys més tard de la mort de la meva tia Elisa Balagué Sans, va morir el meu oncle Francesc Castelló Carreras a Barcelona el dia 26 d'octubre de 1983. Al llarg dels últims anys, els béns que procedien en gran part de la meva àvia Roser Sans i la meva tia Elisa Balagué, van anar a parar a poc a poc a les mans dels Puig en un procés continuat i sense pausa. La finca de la meva àvia de 1000 m2 del carrer Art, 98 a Barcelona va ser trossejada en diverses dates i escriptures i d'aquí Josep Maria Puig Planas, Antoni Puig Planas i Mariano Puig Planas van edificar dos blocs de 26 pisos amb el corresponent guany patrimonial.
Posteriorment l'empresa del meu oncle, Indústries Metàl·liques Castelló, també va anar a parar a les mans dels Puig amb el corresponent augment patrimonial després de diverses operacions especulatives iniciades per Marc Puig Guasch l'any 1993 quan fusiona aquesta empresa, després de la mort del meu oncle, amb Eyelet Ibérica S.A. sorgint la nova societat Lir Espanyola de Packaging S.L. Al final els Puig venen l'empresa del meu oncle a Alcan Rio Tinto que acaba tancant l'any 2010 després d'una mala gestió.
Exactament igual va passar amb l'empresa dels meus oncles, Monturas i Fornituras S.A. una empresa durant molts anys viable i al final els meus oncles la van perdre a mans dels Puig que la van vendre també a la firma francesa Pechiney, propietat així mateix d'Alcan Rio Tinto. L'augment patrimonial dels Puig en totes aquestes operacions especulatives a costa de la meva família va ser considerable i així van poder consolidar els seus altres negocis com el de les colònies i perfums.
I com va ser que el meu oncle va perdre tot aquest patrimoni a les mans dels Puig?, doncs senzillament amb un modest vitalici que el va apartar dels seus negocis quan ja no era útil per a ells. El que va ser fundador de la seva pròpia empresa Indústries Metàl·liques Castelló i hi va donar feina a Josep Mª Puig Planas, el que va ser creador i impulsor de Flamagas, el que va ser fundador de Muntures i Fornitures juntament amb la meva tia Elisa, el meu oncle, al final va perdre tot aquest patrimoni a les mans dels Puig com deia, per un simple vitalici.
Curiosament en el llibre publicat pels Puig en el seu pretès i fals centenari, a la pàgina 12 del mateix es nomena el meu oncle Paco Castelló en 4 escarides línies, això si, explicant que "Indústries Metàl·liques Castelló té la seva pròpia història per narrar", cosa que evidentment els Puig no fan a tota la resta del llibre i per raons òbvies. Addicionalment a la pàgina 44 del mateix llibre, els Puig tornen a mentir en escriure que Antonio Puig Castelló va fundar l'empresa del meu oncle Indústries Metàl·liques Castello, fet totalment fals ja que va ser creada únicament pel meu oncle i anys abans de la guerra civil del 1936 , tal com ho demostra el document del 31, 10, 1957 que anteriorment vaig mostrar, pel qual el meu oncle com a propietari únic d'Indústries Metàl·liques Castelló decideix transformar la seva empresa en una S.A. .
Portada del Llibre del pretès Centenari d'Antonio Puig SA
DECÉS DEL MEU PARE JOAN GALLEMÍ CLAVERIA
El meu pare Joan Gallemí Claveria dos anys abans de la seva mort
La defunció del meu pare l'any 1961 a una edat relativament primerenca va deixar vídua la meva mare Maria Balagué en una delicada situació familiar i econòmica, ja que el meu pare va ser l'Apoderat d'Indústries Metàl·liques Castelló S.A. i més tard de Muntures i Fornituras S.A. propietat al final dels Puig, com en altres casos, no va ser donat d'alta mai per ells, trobant-se ma mare totalment desemparada en no comptar amb cap pensió de viduïtat. Després de diverses sol·licituds per part meva als Puig, al final vaig aconseguir que abonessin a la meva mare en els últims anys de la seva vida un miser subsidi que no arribava al salari mínim ni al Sovi. Precisament el meu pare que ajuda als Puig i jo mateixa a la compra del seu edifici central de Travessera de Gràcia a Barcelona mitjançant un préstec encara no tornat i en altres formes, acaba els seus dies sense estar donat d'alta pels Puig i havent de reclamar-los un ingrés que en cap cas va arribar a ser el que li hagués correspost en cas que els Puig l´haguessin donat d'alta a la Seguretat Social. Increïble però va ser així.
Capçalera d'un dels escrits de la correspondència mantinguda amb els Puig per la manca de pensió del meu pare
PAPERS DE PANAMA-ELUSIONS FISCALS-PERTINENÇA A CARTELLS-JUDICIS
CONDENATORIS CONTRA PUIG
Aquest lliurament explica força aspectes per comprendre a qui estic reclamant tot allò anteriorment explicat a les diferents entrades d'aquest bloc. Tot seguit explico algunes de les diverses activitats d'aquests anys en què han participat els Puig i que moltes vegades m'ha afectat a mi mateixa, a tercers ia la societat en conjunt. Tot el que segueix a continuació és de domini públic i tot és real.
INCIDÈNCIES JUDICIALS DELS PUIG I LES SEVES MULTINACIONALS
Molt descriptiu és l'historial conegut del Grup Puig, Multinacional amb nombroses demandes en contra i amb sentències a resultes de la mateixa, cosa que explica la manera de fer d'aquesta Multinacional, que creient-se lliure de tot dret, ha actuat, actua i si la llei no ho impedeix, actuarà tal com més li convingui. A títol de petit resum, detallo algunes de les Sentències i casos més destacats en què s'ha vist implicat en els darrers anys i sense comptar les que afecten exempleats.
CARTEL D'ANTONIO PUIG S.A.
Un cas molt cridaner per la seva gravetat i deslleialtat envers els seus propis clients, ha estat el de la denúncia que va tenir Puig de diversos consumidors i per la qual va rebre una multa de 2,4 milions d'euros.
Tot plegat va venir per la constitució d'un cartel que Puig va fer amb altres empreses del sector. Puig va decidir realitzar una pujada de preus encoberta i va tramar per això disminuir el volum de producte de gel de bany i de dutxa que introduïa als seus envasos, mentre que la quantitat venuda que es declarava era superior, constituint amb això un engany i estafa contra els seus envasos propis clients i consumidors.
D'aquesta manera Puig va intentar de manera fraudulenta incrementar els preus ni més ni menys que un 15% per obtenir més benefici de les seves activitats a costa del públic en general i dels seus clients. Aquesta conducta de Puig ha estat qualificada com a molt greu per afectar un gran nombre de consumidors.
Una de les empreses denunciades, Henkel i que també va constituir aquest Cartel, ha estat capaç de reaccionar de manera correcta, ja que es va mostrar d'acord amb la resolució i va dir reafirmar-se “en el compromís amb el compliment del codi intern de conducta de l'empresa ", cosa que l´honra. Puig, que per cert mostra orgullós el seu codi ètic a la seva pàgina web, va ser incapaç d'acceptar la denúncia ia sobre va anunciar un recurs per estar en desacord amb la sentència inculpatòria contra aquest frau.
Adjuntem còpia del text en qüestió publicat a la xarxa per El Periódico el dia 28,1, el 2010. “ El Consell de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) ha dictat la primera resolució referent a un cas de clemència. El 27 de febrer del 2008, el mateix dia que va entrar en vigor el programa de clemència, sis empreses van acudir a la seu de l'organisme de competència a denunciar l'existència d'un càrtel de fabricants de gel de bany i dutxa.
Dues d'aquestes companyies –Henkel i Sara Lee– van denunciar aquell dia el càrtel que ara s'ha desmuntat. Però la Llei de defensa de la competència únicament atorga l'exempció total de la multa a la primera empresa que delati l'existència d'un càrtel. Així, només Henkel ha pogut alliberar-se de la sanció (que hauria pujat a 4,2 milions), mentre que Sara Lee ha vist reduïda la seva multa en un 40%, i haurà de fer front per tant a una multa de 3,7 milions, davant dels 6,2 que li hagués correspost.
Mentrestant, Puig i Colgate han estat multades amb 2,4 i 2,1 milions, respectivament. I en el cas de Colomer, que també formava part de la investigació, la CNC ha acordat continuar les investigacions "per aclarir totalment la seva posició respecte dels termes en què es va distanciar públicament del càrtel", va explicar ahir Competència a través d'una nota .”
Link https://cincodias.elpais.com/cincodias/2010/01/28/empresas/1264689581_850215.html
PAPERS DE PANAMA
Seguint el següent link https://offshoreleaks.icij.org/nodes/12149077 amb informació de FLAMAGAS S.A. CORPORATION de Barcelona, que és accionista de la firma SKY BLUE FINANCE LIMITED registrat a les Illes Verges Britàniques i entitat lligada al seu torn amb l'intermediari TAKA CORPORATE SERVICES LIMITED de Hong Kong, es poden entreveure les possibles elusions fiscals que els Puig i la seva empresa FLAMAGAS S.A. amb la seva seu central a Espanya, on obté bona part de la seva riquesa, sembla que evadeixen o eludeixen part dels possibles impostos nacionals mitjançant societats pantalla a diferents paradisos fiscals.
DENÚNCIA DE L'OBSERVATORI GOVERNAMENTAL ESPANYOL DE LA IMATGE DE LES DONES
Referent la publicitat efectuada pel Grup Puig als seus anuncis dels perfums Paco Rabanne Anuncis de TV de la Colònia One Million, es pot seguir el link següent per a més explicació:
http://www.inmujer.gob.es/observatorios/observImg/informes/docs/Informe_2013.pdf
DENÚNCIA DE L'OCU PER FALSES DADES EN CREMA SOLAR ISDIN/PUIG
Un cop més els Puig per mitjà de la seva empresa Isdin, han perjudicat el mercat, els seus propis clients i el públic en general.
L'Organització de Consumidors i Usuaris ha detectat a través d'una anàlisi comparativa al laboratori que la crema ISDIN Fotoprotector Pediatrics Transparent Spray SPF 50+ ofereix una protecció “mitjana” (SPF 15) i no “molt alta”, com indica l'etiqueta. Aquesta crema és de les més cares del mercat i amb les pitjors prestacions.
Per la seva banda, la crema solar Babaria Infantil Spray Protector SPF 50+ hauria d'estar etiquetada com a SPF 30, ja que només ofereix protecció “alta” i no “molt alta”, com mostra el seu etiquetatge.
OCU ha sol·licitat a l'AEMPS que faci les comprovacions necessàries sobre aquests dos productes, així com el cessament de comercialització i utilització, pel risc potencial que en suposa l'ús, especialment en el cas del fotoprotector d'ISDIN
Al següent link es pot obtenir més informació detallada:
https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2019/cremsasolares300519
PUIG COMPTE AMB UNA SOCIETAT CONJUNTA AMB SHAKIRA I POSSIBLE ELUSIÓ FISCAL
Scents & Senses Company SL, una societat creada a Barcelona el 2009 per "la creació o disseny, desenvolupament i venda de fragàncies i productes de cura personal sota la marca 'Shakira'", segons recull la documentació dipositada al Registre Mercantil. De la Rúa va ser conseller fins al 2012 i compta amb els dos accionistes que són l'empresa de perfums Antonio Puig, S.A. i Geneurope Holding B.V. dels Països Baixos. Bàsicament, el primer s'encarrega de tot el procés de producció, comercialització i publicitat, mentre que Shakira en presta la imatge. Per aquest servei s'emporta un percentatge dels beneficis transferits fins a la companyia holandesa. Segons els darrers comptes disponibles de Scents & Senses Company, la firma holandesa hauria meritat només el 2016 fins a un milió d'euros com a cànon per l'ús de la marca Shakira.
Veure https://www.elconfidencial.com/economia/paradise-papers/2018-01-27/shakira-delito-fiscal-hacienda-nuevas-evidencias_1512178/
PARTICIPACIÓ D'ANTONIO PUIG SA EN UN ALTRE CARTEL DEL SECTOR
L'empresa dels Puig, Antonio Puig SA, ha participat en un altre cartel per a l'alteració de preus del sector Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa) condemnada al pagament de 901.618,16€. Veure més informació a:
https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://www.contrast-lawseminars.be/site/assets/files/1140/5__stanpa_decision_7__2__2011_english_summary.pdf&ved=2ahUKEWJWB AOvVaw04K71Ir_yAffd7DhohFLIS
PUBLICITAT ENGANYOSA D'ANTONIO PUIG S.A.
Nova sentència condemnatòria contra Antonio Puig S.A. segons Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona (s. 15a) de 3 de juny de 2013 i que en concret es tracta dels fets següents:
És enganyosa la publicitat que de qualsevol manera, inclosa la seva presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, podent afectar el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor. Així mateix, és enganyosa la publicitat que silenciï dades fonamentals dels béns, activitats o serveis quan aquesta omissió indueixi a error dels destinataris.
Es tractava de fer passar per ANTONIO PUIG SA els seus productes anomenats TRESemme com a professionals, però que els posava a l'abast dels consumidors finals, podent aquests adquirir-los en comerços no professionals i fent-los creure que es tractaven de productes usats per perruqueries professionals, quan a realitat això no era cert. Es tracta com es pot deduir d'una publicitat enganyosa contra el consumidor.
La demandant, Procter&Gamble S.A. va portar als tribunals aquest nou cas d'ANTONIO PUIG S.A., sent aquesta darrera empresa condemnada per publicitat enganyosa cap als consumidors.
Per a més detalls es pot visitar el següent link:
http://www.hoyngrokhmonegier.com/sites/default/files/987345_1.pdf
DISCRIMINACIÓ PER SEXES
Un altre cas molt trist, ja que afecta els seus propis empleats. Efectivament, a les fàbriques del grup Puig s'estava donant una situació vergonyosa de tracte discriminatori contra el gènere femení. La majoria d'empleades van dir en un moment donat: PROU. Es van plantar i van denunciar a l'empresa que per un mateix treball que elles desenvolupaven, rebien ni més ni menys que només el 50% de salari que els seus companys masculins que efectuaven les mateixes tasques.
Després de diverses converses i sol·licituds davant de la direcció de Puig i veient que aquesta situació anomala persistia al llarg dels mesos, el comitè d'empresa d'Antonio Puig S.A. va decidir unànimement denunciar al jutjat aquesta clara injustícia. Com s'esperava, el jutge va donar la raó a les treballadores davant d'aquesta situació de desigualtat i va condemnar l'empresa Puig a reconèixer el dret de les treballadores afectades pel conflicte col·lectiu a no ser discriminades per raó del sexe i declarar el dret de les treballadores treballadores, amb categoria d'oficials de 1a i 2a d'activitats complementàries, a percebre el complement de quantitat i qualitat en la mateixa quantia que l'assignat als professionals de 1a i 2a d'indústria, respectivament.
Seguidament mostrem allò explicat al respecte al link http://hj.tribunalconstitucional.es/es/Resolucion/Show/2575
ANTONIO PUIG S.A. ES LLIURA DE PAGAR 31 MILIONS DE $ EN IMPOSTOS A ESPANYA
Els Puig i la seva empresa Antonio Puig S.A., van aconseguir evadir i deixar de pagar més de 31 milions de dòlars d'una sola tacada a l'Agència Tributària espanyola.
Els Puig van crear una nova infraestructura als Estats Units amb diverses noves societats com són Puig North America Inc, Puig USA, Puig Beauty USA, Puig Fragance and Personal Care Inc. i Carolina Herrera Ltd. I l'any 2004, es van veure obligats o interessats en enviar a les seves empreses dels Estats Units gairebé 125 milions de $ per fer front a les suposades pèrdues daquest mercat.
Per tal de no haver de pagar més impostos dels que li interessava al grup Puig, van decidir declarar a l'impost de societats corresponent, que aquest enviament de liquiditat era segons ells inversions a l'exportació, quan en realitat eren aportacions patrimonials per fer front a possibles pèrdues americanes. Per això van decidir desgravar-se el 25% d'aquestes transferències, és a dir, 31 milions de $. Aquesta desgravació està pensada per a accions que serveixin directament al foment de l'exportació i no per a allò que el va utilitzar el grup Puig.
Poc temps després, l'Agència Tributària espanyola va decidir inspeccionar el grup Puig els exercicis del 2004, 2005 i 2006 i relatiu a l'Impost de Societats, IVA 2005 i 2006 i Retencions i Pagaments a Cta. Imposició no residents 2005 i 2006. La inspecció va durar de Juliol 2009 a Juliol 2011 i en concret es va realitzar en aquell moment a les empreses següents del grup: que a l'exercici 2004, estava format, a més de per la seva societat dominant, per les tretze societats dependents següents: A-08002180 MYRURGIA, S.A., B-58161894 DIVISIÓ PUIG ESPANYA, S.L., A-08141020 KINÈSIA, S.A., A-08158289 ANTONIO PUIG, S8. LOREBAT, S.L., A-08220063 ARAMBEL, S.A., B-62162367 DERMOCARE, S.L, B-60800646 ABRILC, S.L., B-60800638 PUIG FRAGÀNCIES, S.L.,6-8, B-6 -28610327 PERFUMERIA FLORALIA, S.L. Això no obstant, les actuacions de comprovació es van estendre exclusivament a la societat dominant del grup 61/00 ia les societats dependents ANTONIO PUIG, S.A. i PERFUMERIA GAL, S.A.
En el transcurs d'aquests exercicis com dèiem, el grup Puig va acreditar dues deduccions per activitats d'exportació (DAEX) generades per la dominant (PUIG) i que en total van sumar més de 31 milions de dòlars. La durada del període dinspecció per lAgència Tributària va ser de DOS ANYS. La mateixa Agència Tributària es va declarar impotent per aclarir l'enrenou i diu textualment:
La Inspecció no ha arribat a saber si aquells fons van arribar efectivament a PUIG USA ni com ho van fer, perquè l'entitat no ha arribat a explicar satisfactòriament a l'actuari com es va moure aquella massa ingent de milions de dòlars (més de 124.000.000) des de PUIG AMERICA (la hòlding nord-americana) a les diferents societats participades per ella, algunes en paradisos fiscals; malament es podrà dir que les inversions d'aquests fons estan directament relacionades amb les activitats exportadores des d'Espanya del Grup PUIG. Hi ha tal embolic -i perdoneu-nos l'expressió- de traspassos de fons d'unes societats a unes altres que el saber de debò que va passar allà és inescrutable; i el que és més decisiu, l'entitat ho ha aconseguit –i segurament perquè no ha volgut– explicar-ho”.
Es pot seguir al detall aquesta explicació al següent link:
https://www.iberley.es/jurisprudencia/sentencia-administrativo-n-7-2016-an-sala-contencioso-sec-2-rec-330-2013-10-12-2015-47470354Y
Hi ha altres judicis contra els Puig a diversos països com la Xina, els Estats Units, Luxemburg, etc. pels quals s'han marcat els límits i les ànsies d'expansió i monopoli referents al seu encenedor Clipper.
Es podríem així seguir amb altres informacions relatives a l'anterior, també estrangeres, amb què compten les Multinacionals dels Puig en altres continents, cosa que demostra l'estil de treball que segueixen i en concret amb les seves empreses entre elles Flamagas/Flamasats i que per desgràcia és el sistema força generalitzat d'aquest tipus de grups empresarials que es creuen estar per sobre de la resta de ciutadans, de governs i de la Llei.
MENTIDES I FALSITATS PUBLICADES PER I SOBRE ELS PUIG
Aquestes són algunes de les nombroses mentides i enganys que han publicat els Puig al llarg del temps i estan publicant i que moltes vegades m'han afectat a mi i la meva família i la societat en general en faltar a la veritat i honestedat.
1 - Entrevista publicada pel Sr. Ángel Font en ni més ni menys que a “Testimonis per a la Història”, volum 4-5 www. www. XAVIER PUIG ALSINA – Testimonis per a la Història, contestada pel Sr. Xavier Puig Alsina, Administrador de Flamagas i que explica el següent;
“El 1959 es va abolir el monopoli dels llumins. Aleshores els Puig vam decidir començar la fabricació i distribució d'encenedors amb la marca Flaminaire i així va néixer Flamagas, que va tenir l'honor de ser el primer fabricant nacional d'encenedors de gas metàl·lics.”
Una de les diverses mentides que la família Puig té publicat a “Testimonis per a la Història” on Xavier Puig Alsina s'atreveix a explicar aquesta fal·làcia, sent la meva empresa Indústries Metàl·liques Metamar, com explicava anteriorment, la primera a produir aquest tipus d'encenedors als anys 50 i uns quants anys abans de l'aparició de Flamagas que va ser en concret el 22, 1, 1960, sense comptar amb cap experiència en absolut en la fabricació d'encenedors.
Segueix amb una altra falsedat més quan el Sr. Xavier Puig diu a la mateixa entrevista el següent:
"El 1971, amb l'eclosió de noves tecnologies per a l'ús industrial del plàstic, vam dissenyar el primer encenedor mundial d'aquest material, que anomenem Clipper, i el 1972 el vam llançar al mercat". De nou falten a la veritat en no informar que va ser el meu marit i jo mateixa els pioners d'aquest producte al mercat.
I segueix amb una altra falsedat: “Perquè, per tant, no era admissible que un cop esgotat el gas calgués llençar el producte. Per això penséssim un sistema per recarregar tant la pedra com el gas. I aquella necessitat representa avui la nostra principal senya d'identitat”. Temps abans i al meu marit i jo mateixa havíem Patentat i fabricat aquest sistema per recarregar tant el gas com la pedra.
“L'encenedor metàl·lic de gas ha evolucionat des del seu naixement; el 1971, amb l'eclosió de noves tecnologies per a l'ús industrial del plàstic, vam dissenyar el primer encenedor mundial d'aquest material, que anomenem Clipper”.
Xavier Puig Alsina torna a mentir quan afirma que van dissenyar el primer encenedor mundial de plàstic, el seu model Clipper, quan ja he explicat i demostrat anteriorment que va ser el model Jutson Roni de la meva empresa Metamar fabricat abans que Clipper existís.
Finalment Xavier Puig parla de valors: “Quan parlo de valors no és pura i simple retòrica: una empresa sense valors, humans i professionals, no és res”.
Com altres mentides conté aquesta entrevista? Sense comentaris.
2 – Aquesta vegada, Josep Mª Puig Planas, pare de l'anterior Xavier Puig Alsina és el que torna a mentir a la mateixa publicació de Testimonis per a la Història www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/sr-josep-maria-puig/ quan diu la falsedat següent; Llavors decidí portar endevant la idea de fabricar un encenedor de dimensions més petites i així crearem l´encenedor Clipper tipus llançable però recarregable. Amb el temps, aquest nou sistema permetia que una vegada consumit el gas de l'encenedor es pugui carregar de nou”. Evidentment el meu marit i jo vam ser els veritables pioners d'aquest sistema al nostre mercat.
3 – Un nou cas de desvergonyiment dels Puig, aquesta vegada en mentir i estar mentint a l'Ajuntament de Barcelona en donar al seu Museu del Disseny de Barcelona un exemplar del seu encenedor Clipper amb la lectura falsa següent:
“El reconeixement social. Aspectes com la popularitat de la peça, el reconeixement professional i la capacitat de jugar amb la memòria visual i d’evocar formes i sensacions són protagonistes en aquest apartat de la mostra. “Clipper Classic (1970) d'Enric Sardà, el primer encenedor recarregable de plàstic del món…”
Veure link: https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca,
4 - També publica El País www.elpais.com/ccaa/2019/05/24/catalunya/1558725510_58523.html aquesta notícia: “ L'encenedor Clipper, creat per Enric Sardá el 1971 per a Flamagas, el primer recarregable de plàstic del món… ”
Puig òbvia descaradament en no informar el Museu del Disseny ni a El País que vaig ser jo i el meu marit els veritables pioners, enganyant així sense cap escrupol a la societat.
5 – La revista Vanity Fair publica una altra falsedat facilitada per Puig i Flamagas quan diu que “Josep Mª Puig va ser fundador de Flamagas SA, sent en realitat el veritable artifici d'aquesta empresa el meu oncle Francisco Castelló Carreras, els Puig no van fundar Flamagas tal com consta a l'escriptura de constitució d'aquesta empresa. Els Puig van tornar a enganyar la societat amb aquestes falsedats. Els Puig al seu llibre del fals centenari titulat: “Puig 100 years of a family Business” diuen una altra mentida quan a la pàg. 12 del seu llibre escriuen: “ Puig decideix el partner amb un dels seus cousins Paco Castello. Thus was born a paral·lel company, Indústries Metàl·liques Castelló”. Aquesta empresa va ser fundada i era propietat únicament del meu oncle Paco Castello. I segueixen: “Altament la companyia ha de ser venuda, una de les seves divisions Flamagas és controlada per la família Puig”, és a dir Puig està reconeixent que Flamagas es va originar gràcies al meu oncle i la seva empresa, Indústries Metàl·liques Castelló.
6 – De nou Puig informa falsament la societat quan publica a: ” www.cronicaglobal.elespanol.com/business/clipper-alpino-marca-record_85694_102.html “ el següent:
"La marca d'encenedors (Clipper) va néixer a finals dels anys 50 i el 1972 va fabricar el primer encenedor recarregable de plàstic del món", obviant que vam ser el meu marit i jo els primers a patentar i fabricar aquest tipus d'encenedor.
7 – A l'article de premsa www.//culturizando.com/la-nota-curiosa-qui-invento-encendedor/, els Puig tornen a informar falsament quan expliquen en aquest article que: “L'empresa Flaminaire (Flamagas) va comercialitzar a Espanya, pels volts dels anys 60, el primer encenedor comú de plàstic i gas blau del món”, quan vam ser el meu marit i jo els pioners d'aquest tipus d'encenedor.
8 – Una nova falsa informació facilita Puig a l'editor de la web: www.vilamecheros.com/historia-del-mechero/ quan aquest publica: “ L'encenedor comú de plàstic actual i gas blau que tots coneixem va evolucionar d'uns primitius encenedors de patent francesa i van ser comercialitzats a Espanya als anys 60 per l'empresa Flaminaire (Flamagas) recordem que aquest va ser el primer encenedor de gas blau del món. Es van fabricar més de 50 models per a diferents activitats. El 1971 l'empresa Bic va comprar a Flaminaire, i el 1973 va llançar el primer encenedor amb flama regulable, aquesta empresa es va anar expandint i actualment és una de les companyies que ofereixen gran varietat d'encenedors”. El meu marit va patentar el primer encenedor de gas regulable del mercat nacional.
9 - Puig torna a falsejar la veritat quan informa La Vanguardia; www.lavanguardia.com/economia/20011120/51262896423/flamagas-se-instalara-en-china.htmlque “Flamagàs està presidida per José Maria Puig Planas, qui la va fundar el 1959”. Ja hem informat que els Puig no van fundar Flamagas. Precisament a www.prezzi,com/vafmk53bntvb/cas-flamagas-sa s'informa que: “El 1959 el grup Puig va fundar Flamagas, cosa no certa, per dedicar-la a la fabricació d'encenedors, separant aquesta operació d'IMC, S.A.” És a dir, s'està reconeixent que l'activitat dels encenedors venien de l'empresa del meu oncle Francisco Castelló Carreras, fundador i únic propietari d'IMC SA, Indústries Metàl·liques Castelló SA i segueix Flamagas mentint quan diu a la mateixa publicació: “ 1972 FSA va aconseguir el producte de més èxit a la història de l'empresa: el Clipper. Aquest va ser el primer encenedor de gamma barata produït i venut a Espanya”. El meu marit i jo vam ser els primers a produir i vendre a Espanya aquest tipus d'encenedors.
10 - De nou els Puig i Flamagas enganyen el públic quan aporten a www.greenhand.es/clipper-cms-1-50-53-57/ la següent falsa informació: “ 1972 Inauguran (Flamagas) la primera fàbrica CLIPPER a Barcelona e inicien la fabricació del primer encenedor recarregable de plàstic del món. Van ser pioners! “. Tornen els Puig i Flamagas a amagar que jo i el meu marit vam ser els primers a patentar al nostre mercat l'encenedor recarregable de plàstic.
11 – Torna Puig i Flamagas a mentir a la seva web en italià: www.clipperitalia.it/il-brand/ quan sense cap escrupol afirma que “ 'accendino in plastica ricaricabile”, és a dir que s'informa falsament que Clipper és el pioner al món dels encenedors i ha estat el primer a desenvolupar el concepte revolucionari d'encenedor de plàstic recarregable i sense esmentar en cap moment els meus Patents prèvies ni les del meu marit.
12 – Flamagas informa de nou falsament a la publicació francesa del link següent: //panoramiksblog.wordpress.com/2017/11/20/histoire-briquet-clipper/:“ El 1972, la société Flamagas S.A. inaugure la première usine à Barcelone et llanci ainsi la fabricació del premier briquet en plastique rechargeable al monde esdevenint pionnière dans ce domaine ! “. Indica que Flamagas llança la fabricació del primer encenedor de plàstic recarregable del món sent pioners. No informen que els veritables inventors vam ser jo mateixa i el meu marit.
13 – Una nova mentida dels Puig quan es publica a l'enllaç: Clipper Lighters ✔️ » Prova i comparació (2022) (feuerzeug.org): “ En primer lloc, l'encenedor Clipper va ser el primer encenedor de plàstic recarregable. “
14 - Flamagas, fundada a Barcelona el 1959 per la família Puig, fabrica i distribueix els seus propis productes a nivell mundial, comercialitza marques de multinacionals líders del seu sector al mercat espanyol. Nova mentida dels Puig publicada al Link: Dossier de candidatura: Mariano Puig - PDF Free Download (docplayer.es) on s'esmenta la Fundació Puig Constituïda el 1996 i la més opaca de les principals fortunes del país.
15 - Opened first CLIPPER Factory in Barcelona and produeix first refillable lighter in the whole world. Una nova mentida dels Puig que es pot llegir al següent link: OUR HISTORY – Clipper Cambodia
16 - El programa de TVE de l'any 2019 sobre els Puig explica una sèrie de fets no reals, el primer quan explica que Puig va llançar la Primera Barra de Llavis fabricada a Espanya, Milady i que per controlar la seva qualitat s'associa amb el seu cosí Pablo Castello, nom que no existeix, ja que es tractava de Francisco Castelló, el meu oncle, que va ser realment el primer a registrar el mecanisme del pintallavis, com ho demostra el seu Model d'Utilitat ES24439 del 18 de Setembre de 1950, a més del seu Model d'Utilitat ES39704 del 24 de Desembre de 1953 i força anys abans, el 10 de Maig de 1935 el seu Model d'Utilitat ES3753 referent a un Llapis per a Maquillatge. Els germans Pérez Mesalles, propietaris d'un petit laboratori a Sant Andreu (Barcelona) van ser els que van desenvolupar la formulació química del primer Rimmel del mercat nacional i a causa d'això, els Puig els van demanar col·laborar en un primer moment, fins que la seva ajuda ja no va ser necessària i les relacions van acabar de forma negativa per als Pérez Mesalles, com en altres casos explicats anteriorment. La informació d'aquest reportatge que Antonio Puig es va associar amb el meu oncle Paco Castelló per controlar la qualitat del pintallavis Milady és totalment falsa, ja que el meu oncle en aquella època no estava associat amb ningú, la seva societat era unipersonal.
Model d'Utilitat ES24439 registrat pel meu oncle Francisco Castelló Carreras el 18, 9, 1950
Model d'Utilitat ES39704 registrat pel meu oncle el 23, 12, 1954
Model d'Utilitat del meu oncle ES3753 del 10, 5, 1935
Explica el reportatge que Antonio Puig va comprar un edifici a l'Avinguda Diagonal de Barcelona el 1945, quan va ser realment en un carrer secundari, la Travessera de Gràcia i ho va fer amb un crèdit del Banc d'Espanya. S'oblida explicar que a més d'aquest crèdit, també va demanar el préstec explicat anteriorment a la meva família i que encara increïblement avui no m'han tornat els Puig, fet que els ajudá en gran part a aconseguir el seu creixement sense pagar els seus deutes.
Una altra falsedat del reportatge és l'afirmació de que Josep Mª Puig Planas va fundar l'empresa Monturas y Fornituras, quan la realitat és que van ser els meus oncles Francisco Castelló i Elisa Balagué els veritables fundadors i socis majoritaris de la mateixa, comptant Josep Mª Puig Planas amb tant sols només una petita participació en aquesta societat.
Al final del reportatge, Marc Puig acaba amb la frase “Complim la nostra paraula”, sense comentaris.
Podeu visionar aquest reportatge al següent link:
Link: Flash Moda Monogràfics: Puig, família centenària | RTVE Play
17 - Els Puig s'han atrevit a mentir fins i tot davant els tribunals, declarant en un judici a l'Índia que van ser els primers a fabricar encenedors recarregables. "Els demandants van ser els primers a introduir al mercat encenedors de gas recarregables". Veure lenllaç: mondaq.com/india /drets dautor… S A & Anr v. Mr. Ulles B Shah CS (COMM) 99/2017 & I.A. 15219/2015
18 - CENTENARI FALS
La celebració del centenari de l´empresa Antonio Puig S.A. l'any de 2014 és una altra falsedat, ja que la creació de l'empresa Antonio Puig i Companyia no es va efectuar fins a l'any 1942, per la qual cosa encara falten 19 anys per a aquest centenari. Per cert, aquesta empresa no la va fundar únicament Antonio Puig Castelló, sinó que va ser també fundada per Julia Planas Cabot i per Armando Soler Cayla, persona aquesta última que desapareix posteriorment en tota menció o història de la companyia. Antonio Puig Castelló en va necessitar aportar el capital necessari per a l'arrencada de l'empresa. Veure Registre Mercantil de Barcelona.
19 - Falsedats a la web de Flamagas/Flamasats i rectificació
Arran de la falsedat que la web de Flamagas/Flamasats contenia, vaig enviar la 1a setmana de juny del 2021 un Burofax a aquesta empresa, exigint la rectificació de la seva informació relativa que Flamagas era pionera en la producció d'encenedors metàl·lics, afirmació no certa . Pocs dies després, Flamagas va rectificar la seva falsa afirmació i va publicar la veritat, Flamagas actualment explica a la seva web que és una de les primeres empreses i ja no la primera a oferir encenedors metàl·lics. Aquesta rectificació posa en evidència la poca credibilitat que tenen les explicacions i les informacions dels Puig i reafirma totes les meves informacions anteriors i d'aquest bloc.
Pàgina web de Flamasats abans del meu burofax del 6, 2021
Nova pàgina web de Flamasats després del meu burofax i text actual de la seva web on ja no són la primera empresa sinó UNA de les primeres
20 – Curiosament els Puig en el moment de copiar els meus Patents i les del meu marit, ho van fer sense cap escrúpol ni remordiment, però quan són ells els copiats, posen tots els mitjans al seu abast per evitar-ho, fins i tot com informen a l'escrit adjunt , comprometent la integritat física de les persones si cal. Veure link: https://images.app.goo.gl/vuSKGn7UqH5pSWqK8
Com he explicat anteriorment, la família Puig, Josep Maria Puig Planas, Xavier Puig i Alsina en el cas de Flamagas SA (Flamasats SA) han i estan enganyant el públic greument per mitjà de totes les mentides i falsedats que han i estan publicant, fins i tot a seus judicials. A més a més en la seva resposta a la meva Demanda per Còpia de Patents, m'han injuriat greument, en informar de forma totalment despectiva i falsa sobre la meva persona, la meva formació, la meva experiència i els meus antecedents empresarials i els del meu difunt espòs, lesionant la meva dignitat i la seva memòria. Així mateix amb aquesta resposta judicial han incorregut en un fals testimoni evident i totalment demostrable. També han afectat el meu dret a l'honor i la meva imatge i la del meu marit, en no respectar la nostra reputació ni imatge social, en amagar deliberadament durant molts anys i actualment el veritable origen dels encenedors metàl·lics i de plàstic recarregables, que no és un altre que el de les nombroses Patents d'Invenció que vam registrar jo i el meu marit, molt abans que Flamagas existís i copiés bona part dels mateixos.
Amb tot allò que s'ha explicat anteriorment, s'observa que el comportament dels Puig és digne d'un cas a estudiar, no sé si per Harvard o per algun altre organisme. Per quin motiu han estat enganyant i encara ho fan, jo diria que de forma compulsiva? Potser el fet que realment no hagin inventat realment res, almenys en el camp dels encenedors i en ser la seva activitat principalment comercial o de representacions, els hagi creat la necessitat de construir escenaris irreals que poguessin compensar la seva veritable realitat? És realment mereixedor d´estudi.
CURIÓS CODI ÈTIC D'ANTONIO PUIG SA
Després de les meves explicacions anteriors, casos judicials i mentides demostrades dels Puig, és curiós el Codi Ètic que presenten a la seva pàgina web. Aquests són alguns dels paràgrafs més xocants que publiquen i que col·lisionen de ple amb la realitat:
Recordem les sentències judicials esmentades anteriorment sobre aquestes actuacions.
Han actuat i estan actuant contra els meus drets de propietat de Patents com he explicat detalladament.
Puig ha rebut denúncies de qualitat, de contractació, de fiscalitat, etc, etc. Tot això és digne d'una anàlisi profunda per aconseguir entendre la finalitat d'aquest codi ètic. Quin grau de credibilitat té? Com es pot interpretar? Potser aquest Codi Ètic anunciï un canvi real en la forma d'actuar? Tant de bo fos així. Sense comentaris.
SORTIDA A BORSA DE PUIG I EL SEU FIASC
Amb una sobre valoració evident en la seva sortida a borsa el maig del 2014, els Puig van aconseguir uns 3.000 milions d'euros amb aquesta operació i després de tan sols 5 sessions, han deixat amb unes fortes pèrdues del 20 % als que van confiar en les seves accions. La tercera generació dels Puig no ha trigat ni tres mesos després de la desaparició del darrer membre de la segona, a generar aquesta xifra a costa dels confiats accionistes. Aquest és el conegut estil dels Puig per generar beneficis sense cap escrúpol. Veure link: El fiasco de Puig a Borsa alenteix l'incert mercat de sortides a Borsa | CapitalMadrid.
EPILEG
El significat de la paraula “epíleg” ens diu que és la part del text que descriu el destí dels personatges que componen la trama. A l'epíleg també poden ser revelats fets que complementen el sentit de l'acció.
Vaig iniciar aquest Blogg el passat 2022 amb més de 100 anys i l'acabo amb més de 101 i ja he entrat el 2023, amb l'esperança que hagi servit per donar a conèixer molts aspectes i detalls de la vida dels últims 101 anys i veritats que segurament molta gent desconeixia dels Puig i la seva manera de fer. M'he deixat al tinter moltes altres vivències i fets més particulars i privats que de moment estan en els meus records. Durant la meva llarga vida creia que ho havia vist tot, que havia descobert la idiosincràcia, caràcter i temperament de la gent, però mai no m'hauria imaginat la fredor, indiferència, menyspreu i desvergonyiment dels Puig davant de tot el que s'havia explicat.
Vaig tenir un gran error quan fa poc temps vaig anar innocentment al despatx de Josep Mª Puig Planas a reclamar-li la devolució del meu préstec i en comptes de presentar-se'l, em van rebre dos advocats. Fa pocs mesos li vaig reclamar un nou deute documentat i de nou sense resposta. Aquell nen a qui vaig veure amb el seu vestit de Primera Comunió, a qui vam estar cuidant casa seva familiar de Vilassar davant dels milicians de la guerra civil, anys després un jove estudiant que menjava amb mi i els meus oncles a casa nostra del Guinardó, a qui li vam donar feina en demanar-nos-ho el seu pare, Antonio Puig Castelló, el mateix que ens va demanar el préstec per a la compra del seu edifici de les seves oficines centrals de Travessera de Gràcia de Barcelona i que encara no se m'ha tornat. La mateixa família que anys més tard des de la seva empresa Flamagas, va anar copiant i segueix copiant moltes de les Patents del meu marit i les meves. Aquesta família que quan ens van demanar ajuda no dubtarem a donar-li-la, és la mateixa que actualment em nega, no una ajuda, sinó la devolució dels meus diners prestats, dels royalties que s'han evitat i estan evitant pagar-me durant molts anys en copiar els meus encenedors i altres productes. Anys enrere em van donar l'excusa que no em podien tornar el meu préstec perquè els negocis no els anaven bé. Actualment ja no em poden donar aquesta excusa, és evident i públic, simplement callen i de forma desconcertada i sorprenent s'amaguen a la seva torre d'ivori. Similar és la seva actitud de desvari i deliri amb la publicació de nombroses mentides que he explicat anteriorment.
Antonio Puig Castelló, el cosí germà del meu oncle que va començar humilment com a representant i que va tenir quatre fills, tots més joves que jo i tres ja morts, han conegut tot el que he explicat al llarg d'aquests darrers mesos. Josep Mª Puig Planas ho ha viscut en persona. Els seus fills, tercera generació, segueixen sembla el mateix estil familiar i són on són en part gràcies a mi i a la meva família, ja que no paren de copiar cada dia les meves patents.
Han rebut medalles d'entramats relacionistes, d'amics i entitats, que no coneixien la veritable història i el camí pel qual han transcorregut els Puig per arribar a la seva talaia. En el seu camí ha quedat molta gent, no només jo, casos desgraciats que no explicaré ara. Jo tinc amb molt d'orgull la meva medalla de Centenària i el meu difunt marit les medalles guanyades amb risc de la seva pròpia vida durant la guerra civil i les de la nostra feina. Aquestes si són veritables medalles de la vida. Actualment gaudeixo de la meva família i complaguda que al final s'hagi donat a conèixer l'abjecta actuació dels Puig davant meu i la societat.
Medalla del meu Centenari
Dues de les meves nétes, la Mònica i la Maria
Agraeixo totes les diverses milers de visites al meu bloc i missatges de suport rebuts i comprensió de molta gent desconeguda. Seguirem jo i la meva família reclamant als Tribunals fins quan sigui necessari, tot lo nostre i la compensació per la còpia diària de les nostres Patents, així com denunciant tot allò apòcrif dels Puig.
Comentarios
Publicar un comentario