ROSA GALLEMÍ BALAGUÉ-ANTONIO PUIG S.A. 2on LLIURAMENT

Adjunt fotos del diari de Mèrida de Yucatan, Mèxic del 1900 on es publica l'esquela del meu avi Joan Balagué

LA MEVA JOVENTUT I LA GUERRA CIVIL

Vaig cursar els estudis de Primària al Col·legi de les Monges Dominiques de Santa Eulàlia i als anys 30 els de Batxillerat a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, sent el Conseller Ventura Gassol un dels seus principals promotors i el Director era el gran pedagog Dr. Josep Estalella i Graells. Aquesta institució va ser una veritable novetat en la forma d'impartir l'ensenyament, tan aviat seguíem les classes als parcs propers en plena natura, com rebíem les visites del president Macià. Les classes eren mixtes, igual que les colònies i les noies podíem assistir amb pantalons, una cosa absolutament revolucionària a l'època. Va ser una de les etapes més felices de la meva vida, fins que va arribar la Guerra Civil del 36 i malauradament va ser clausurat al 39 pel nou règim.

                                      

                                                           Institut Escola de Barcelona

Tot es va trencar en arribar la guerra i no vaig poder seguir els meus estudis superiors, igual que la majoria de la meva generació. Afortunadament durant el conflicte, gràcies al fet que el meu avi Joan Gallemí i oncle patern Pere Gallemí treballaven a la Farinera de Sant Andreu, no ens va faltar el dinar. També vam tenir molta sort amb el bombardeig de Barcelona al març del 38. Estàvem amb el meu pare caminant per la Plaça de Catalunya i de cop van sonar les alarmes i van començar a ploure bombes del cel llançades pels avions italians de Mussolini. El meu pare i jo vam començar a córrer com bojos i ens separarem enmig de la confusió i fins al capvespre no vam aconseguir trobar-nos a casa tots dos, per sort sans i amb vida, malauradament van morir unes 1000 persones i més de 100 nens de forma brutal. D'aquesta terrible experiència se'm va retirar la regla durant mesos. També recordo que varem gaudir de la companyia a casa nostra de Mossen Pere, de la Parròquia de Sta. Eulàlia i durant els pitjors mesos de la crema d'Esglésies al principi de la guerra.

                                      

                                                  Bombardeig de Barcelona al març del 38

FÀBRICA DE GUERRA NÚM. 7 DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Tan aviat com va començar la Guerra Civil, els mateixos treballadors en molts casos i la Generalitat de Catalunya a la resta, van començar a col·lectivitzar i apropiar-se de les més importants indústries del país, 15 en total dins de la Comissió d'Indústries de Guerra de la Generalitat , sent una d'elles la del meu oncle Francesc Castelló Carreras, cosí germà com comentava d'Antonio Puig Castelló. Aquest últim, com altres empreses, estava obligat a pagar un "impost revolucionari" i ell mateix es queixava en un escrit dirigit a la Generalitat, de les freqüents visites que rebia per part dels milicians per al cobrament de l'impost revolucionari. Per això i a la vista dels esdeveniments, Antonio Puig ens va demanar als meus pares i a mi que anéssim a viure i vigilar la seva finca de Sant Genis de Vilassar, cosa que vam fer inconscientment, pel perill que representava i així cuidar-la de les possibles visites dels milicians, els mateixos que van cremar totalment l?església de la població. D'aquesta manera durant tota la guerra, Antonio Puig es va quedar vivint a Barcelona i va poder mantenir la seva finca sense cap perill de ser confiscada o cremada pels milicians.

La fàbrica Indústries Metàl·liques Castelló, propietat del meu oncle Francesc Castelló, a principis de la guerra va ser traslladada del Guinardó al carrer Dénia de Sant Gervasi, Barcelona i posada a les ordres de Josep Tarradellas, dins el programa d'Indústries de Guerra de la Generalitat i anomenada " Fabrica de Guerra nº 7 ". Es dedicava a la fabricació de pintallavis entre d'altres i va canviar la seva producció per la de cartutxeria i bales, sent un dels èxits de la Comissió d´Industries de Guerra de la Generalitat, liderada per Josep Tarradellas i malgrat els sabotatges freqüents que es produïen. Veure documental de TV3, " Del pintallavis a la Bala". De manera periòdica, normalment una vegada al mes, visitava la fàbrica juntament amb Tarradellas, un comissari soviètic especialista en aquest tipus de producció. El meu pare Joan Gallemí Claveria treballava de Comptable i jo mateixa d'Administrativa. Preparava els salaris setmanals dels 186 operaris, la majoria afortunats per no haver d'anar al capdavant i rebre un bon salari i cartilles d'aliments si ho comparem amb les penúries de la resta de la població. Gràcies a la meva situació i al vistiplau del meu oncle Francesc Castelló, vam poder contractar com a imprescindibles a la nostra indústria i per evitar anar al front, a força persones que ens ho van sol·licitar, normalment amb problemes familiars greus, recordo les dues germanes Mañas, a Mª Luisa Martinez de Subirá, entre d'altres. Acabada la guerra. el meu oncle va poder recuperar la seva indústria i per sort amb prou matèria primera per poder seguir amb la producció d'articles aquesta vegada d'ús civil, com els pintallavis entre d'altres.

                                                                 

                                          

                                        Fàbrica de Guerra núm. 7 i la seva producció de cartutxeria

ORIGENS D'ANTONIO PUIG CASTELLO

Antonio Puig Castelló era fill de Simón Puig Vives i Emilia Castelló Carreras i al principi de la seva vida laboral es dedicava principalment al negoci de recuperació de gomes, pneumàtics, etc. a Barcelona. Més tard va treballar com a Representant de diverses marques de colònies, fins que el 1922 va contreure matrimoni amb Julia Planas Cabot. És en aquests moments que Antonio Puig Castelló va comptar per primera vegada amb capital per desenvolupar el seu negoci incipient. Aleshores va iniciar de forma podem dir definitiva el seu negoci de Perfumeria al taller situat als baixos del Carrer València, 293 de Barcelona, ​​edifici propietat de la seua esposa Julia Planas Cabot i que va heretar del seu pare Mariano Planas Escubós, de Sant Marti de Centelles l'any de 1925, juntament amb un edifici al Carrer Roger de Flor, 100, un habitatge al Carrer Muntaner, terrenys del Carrer Casp, tot a Barcelona ciutat i la finca Mas Salgot de Sant Martí de Centelles, a més d'una cartera de valors important de l'empresa Fabra i Coats. Malgrat tot aquest important patrimoni, hi va haver moments en què els negocis no anaven a Antonio Puig Castelló com desitjava i va tenir dificultats econòmiques.

Recordo les visites que feia jo mateixa al que es deia abans "Anar a prendre les aigües" al Balneari d'Aix-les Thermes amb la meva tia Elisa i Julia Planas. En plena joventut per a mi era tota una aventura desplaçar-nos amb cotxe des de Barcelona a França en aquella època.

També recordo els 4 fills que van tenir l'Antonio i la Júlia, l'Antoni Puig Planas, el Mariano Puig Planas, l'Enric Puig Planas i l'encara en vida Josep Mª Puig Planas. D'aquest darrer tinc com si fos avui mateix, la visió del seu vestit de Primera Comunió, durant la visita a la torre del Guinardó, la casa dels meus oncles i en aquest dia tan assenyalat per a ell. En els anys que estudiava Dret, anava a casa dels meus oncles a l'hora de dinar, quan no tenia temps per fer-ho al seu domicili.

                                        

                                             Josep Mª Puig 2n per l'esquerra i el seu pare, 4t