ROSA GALLEMÍ BALAGUÉ-ANTONIO PUIG S.A. 4t LLIURAMENT BLOG

Foto d'un exemplar del Quixot amb il·lustracions de Gustave Doré i que José Castelló Carreras regala el dia del seu sant al seu fill Ramon l'any 1912.

                                                

                                               

                                                   

Els meus pares Joan Gallemi Claveria i Maria Balagué Sans el dia del seu casament, vestida de negre                                                     per la mort recent de la seva germana Rosa

                              La meva tia Rosa. morta prematurament poc abans del casament

Poc temps després d'acabada la guerra, vaig tenir la sort de conèixer a qui seria el meu marit, Josep Escribano Sánchez i amb qui em vaig casar a l'Església de Montserrat del Guinardó el 10 de maig de 1945, jo amb 23 anys i ell amb 26. Vam anar de viatge de nuvis a San Asensio, poble de la Rioja i d'on era la seva mare, Generosa. Val a dir que aquest desplaçament era força més llunyà que el que van efectuar els meus pares a la seva lluna de mel i que va anar al proper Montserrat.

El meu marit Josep va néixer a Barcelona el dia de Sant Medir, el 3 de març de 1919. Cursa els seus estudis a La Salle Condal, fins als 17 anys i posteriorment va ser reclutat per la República durant la Guerra Civil del 36 i formant part de la " Quinta del Biberó ", va participar a la batalla de l'Ebre i de la serra de Pandols, resultant ferit per una ràfega de metralladora, va rebre la Laureada Col·lectiva a la 4a Divisió de Navarra, la medalla per Ferides de Guerra i la medalla de Campaña Creu Roja. El van donar per mort unes quantes setmanes i els seus pares van quedar destrossats fins que va arribar la feliç notícia que tot havia estat un error. La seva mare va trigar uns quants mesos a recuperar-se. El meu oncle Pere Gallemí va estar presoner al camp de concentració d'Illa Cristina a Huelva, on va arribar des d'un dur viatge des del nord d'Espanya, passant per tot el llarg de la frontera portuguesa, al cap de diversos mesos va ser alliberat i quan per fi va poder tornar a Barcelona després d'un viatge de diverses setmanes, el seu germà i cunyada no el reconeixien en trucar a la porta, a causa del lamentable estat en què va arribar.

Els pares del meu marit, Santiago i Generosa regentaven un Colmado i una Carniceria al Carrer Vinyals, 34 i vivien al Carrer Amilcar 156 del Guinardó a Barcelona. Gràcies a aquesta activitat, la seva família va poder passar la guerra sense gaires complicacions dins del que fou possible.

                             nn 

                                     

                                     

Carnet d'associat al Cadci del meu marit Josep del 1937 i com a empleat a la Carnisseria dels seus pares

Acabada la guerra, com deia, havia conegut el meu marit Josep, al Mas Guinardó, entitat social formada pels Propietaris del Guinardó i on es realitzaven nombrosos esdeveniments com balls, revetlles, teatre, etc. Guardo molt bons records de la meva època de festeig amb en Josep. Aleshores, ell treballava a l'empresa alemanya Bayer radicada darrere de l'Escola Industrial de Barcelona.

                                        

                                      

                                                             Entitat social Mas Guinardo

                                       

Foto del meu casament, al primer banc al centre, els meus oncles Elisa i Francisco Castelló i a la dreta                                                                  els meus pares Maria i Joan

Poc després de casats, el meu marit Josep va entrar a treballar a la fàbrica dels meus oncles, Indústries Castelló i és allà on va aprendre bona part dels seus coneixements mecànics i de la mà del meu oncle Francesc, que era un gran especialista en matriceria i mecànica. Compte amb Patents d'Invenció ja des de l'any 1936. El 2 de Gener de 1949, ell juntament amb el meu sogre Santiago Escribano funden una Societat Mercantil Privada dedicada a l'estampació de metalls i fabricació de tancaments per a moneders, sota el nom registrat de Metamar i el meu marit Josep s'uneix a aquesta societat situada al Carrer Pujades, 20 del Poble Nou de Barcelona.

                                         

                                                 

                                           Patents del meu oncle Francisco Castelló Carreras

                                               

                                                         

                                          El meu marit Josep Escribano a principis dels anys 50

També produïem productes de marroquineria i bijuteries sota el nom de Rosaga, les meves inicials. Comptava la nostra empresa Metamar el 1949 amb un Actiu de 400.000 Ptes. aproximadament 6 vegades l'import d'una torre al Guinard a la mateixa època.