ROSA GALLEMÍ BALAGUÉ-ANTONIO PUIG SA 1r LLIURAMENT


Aquest Blog pretén explicar a l'opinió pública, a banda d'alguns aspectes personals de la meva llarga vida, la meva relació amb la família Puig, propietaris de desenes de societats, entre elles Antonio Puig S.A. i Flamagas S.A. (Flamasats S.A.). Desitjo que abans que perdi la meva memòria i de la meva marxa, s'assabenti la societat de la realitat i els orígens de la família Puig, gràcies a les meves relacions amb ells, sobretot en els principis del seu camí.


Vaig néixer ja fa més de 101 anys a Santa Eulàlia, Sant Andreu del Colomar, Barcelona. En aquell temps tota aquesta zona estava formada per camps de vinyes i cases de cultiu principalment. Els meus avis materna comptaven amb camps de vinyes i regentaven una Carnisseria i Comestibles a la Rambla de Santa Eulala i recordo el gran afecte que tenien amb mi, en ser la primera nena de la família. Igualment els meus oncles, Francisco Castelló Carreras i Elisa Balagué Sans, que en no tenir fills, em van tractar sempre com la seva pròpia filla.


El meu oncle era cosí germà d'Antonio Puig Castelló, fundador de l'actual grup Puig i estava casat amb la seva germanastra Elisa. Això va ser perquè el meu avi materna Joan Balagué, Enginyer Mecànic, va morir a Mèrida de Yucatan al maig de 1900, on està enterrat i en aquesta regió de Mèxic comptava amb camps de cultius i mines de plata. En enviudar la meva àvia materna Roser Sans Andreu, va tornar amb tots els seus fills a Barcelona i es va casar en segones núpcies amb Ramón Castelló Carreras, pare de Francisco i de mateix cognoms, per això aquest va conèixer la meva tia Elisa, la seva germanastra i d'aquesta manera es van casar al Guinardó, on la meva àvia tenia la seva residència a la torre del Carrer de l'Art núm. 98, finca al costat d'on al cap d'uns anys va començar Flamagas i habitatge que va adquirir la meva àvia després de fer les Amèriques, ja que vare tornar a Barcelona amb una fortuna important. Posteriorment va obrir un negoci de perruques i postissos al Passeig de Sant Joan de Barcelona, ​​viatjant a les Filipines regularment per a la compra de la matèria primera. Els meus avis com veiem eren més que emprenedors, ja que estem parlant de ja fa més d'un segle, moments en què un viatge cap a Àsia o Amèrica durava llargues setmanes.

Sant Andreu del Palomar

Santa Eulalia

Comentarios

Entradas populares de este blog