ROSA GALLEMI BALAGUÉ-ANTONIO PUIG SA 7a ENTRADA

                                        DEUTE CONTRETA PER PUIG I NO TORNADA

                                       

                     Taller de mecanitzat de METAMAR al C/Pujadas, 20 de Barcelona, ​​anys 50

                                                       

                                                           

                                                                   Secció de muntatge

                                      

                                        

                                        

                                                                        Secció de Premses

                           

                                         

                                                            Secció de Banys Electrolítics

                                          

                                                                         El meu marit Josep

Aquestes fotos mostren part de les instal·lacions de la nostra fàbrica Metamar i que es van anar renovant de mica en mica al llarg de la dècada dels 60 i principis dels 70, adaptant-les a les necessitats de la producció dels encenedors que cada vegada anaven sent més sofisticats, fins arribar al primer encenedor de plàstic recarregable del mercat, el nostre model Roni, abans que Clipper, Bic, Cricket i altres veiessin la llum. Vam ser els pioners del mercat, tal com ho demostren les nostres Patents d'Invenció i els nostres Catàlegs, per cert, encenedor Roni copiat posteriorment per aquestes marques esmentades entre d'altres.

                                                                  

                                                                       

                                           Roni, el primer encenedor de plàstic recarregable del mercat

Uns anys abans, concretament el 1957, Antonio Puig Castelló ens va demanar que empréssim el seu fill Josep Mª Puig Planas, jove per aquell temps i al que el seu pare li buscava una ocupació per formar-se. El meu oncle Francesc Castelló, juntament amb el meu pare Joan Gallemí, Apoderat d'Indústries Metàl·liques Castelló, no van dubtar a fer-li aquest favor i així es va incorporar a l'empresa del meu oncle per alguns anys. Adjunt escrit del 31, 10, 1957 pel qual el meu oncle informa el mercat que la seva empresa es converteix des d'aquell moment en una SA. i on figura el nom de Josep Mª Puig Planas com a empleat.

                                                                

Escrit del meu oncle Francesc Castelló on figura esmentat com a empleat Josep Mº Puig Planas i el                                                          meu pare Joan Gallemí Claveria com a Apoderat.

                                                            

                                                                            Josep Mª Puig Planas

                                                

                                              Marc Puig Guasch, administrador d'ANTONIO PUIG S.A.

                                                                       

                                                                    El meu pare Joan Gallemí Claveria

Uns anys abans de l'escrit anterior del meu oncle, Antonio Puig i els seus fills van comprar un edifici a la Travessera de Gràcia al costat del carrer Calvet a Barcelona al Dr. Gimenez Salinas, el fill del qual José-Luis precisament treballaria amb ells força temps i hi van ubicar la que seria durant molts anys la seva oficina central. Tal com explico al meu Acta Notarial 1148 del 5, 8, 2014 de la Notària Bosch Carrera i que puc tornar a explicar davant d'un Jutge en cas necessari, no comptant amb l'import suficient per a aquesta adquisició. els Puig van optar per un crèdit bancari i la resta, aprofitant els llaços que unia ambdues famílies, ens van demanar a mi i al meu pare que els prestéssim un import de 35.000 Ptes. en efectiu més 200.000 Ptas. addicionals, préstec ampliat posteriorment com demostraré en un proper lliurament. Va passar un cert temps i en no tornar-nos els Puig el nostre préstec, vam reclamar diverses vegades al seu Apoderat Sr. Armando Soler Cayla aquest import i la resposta en aquells moments va ser que els negocis als Puig no els anaven bé, cosa possible i entenedora. Parlant amb els meus fills d'aquesta situació fa pocs anys, concretament el 2014 i fent-me falta cobrar aquest deute a causa de la meva ja molt avançada edat, ells em van explicar que la situació dels Puig havia canviat totalment, sent en aquests moments la novena fortuna declarada, només a Espanya. Molt il·lusa i innocentment vaig demanar al meu fill Josep-Lluis que anés a veure Josep Mª Puig Planas o al seu nebot Marc Puig Guasch i els sol·licités la devolució del meu préstec, atès que enteníem que la seva situació financera havia canviat totalment i ja ens ho podrien tornar sense cap esforç ni menyscabament per part seva. Així ho va fer i concretament el dia 2 de juliol del 2014 va anar a entrevistar-se amb Josep Mª Puig Planas a la seva oficina central d'Exea a l' Av. Diagonal de Barcelona. Després de recordar en Josep Mª diversos aspectes familiars, el meu fill li va reclamar la devolució del meu préstec, que Josep Mª Puig lògicament no va negar i aquest li va comentar tres vegades concretament que era difícil calcular l'import del préstec en diners actuals, li va donar molts records per a mi i el va acomiadar tal qual. Quan el meu fill em va explicar el que va passar a la seva trobada, li vaig dir que demanés una nova reunió amb Josep Mª Puig Planas i que aquesta vegada aniria jo personalment per parlar amb ell sobre el meu préstec. Ens va donar hora per al dia 29 de Juliol i quina va ser la nostra sorpresa que en Josep Mª Puig no va donar la cara i no es va presentar, al seu mateix despatx, a aquesta reunió i al seu lloc va enviar als seus dos advocats, els Srs. Pedret y Blanco, els quals després d'enaltir, a mi precisament, la figura de la família Puig, ens van demanar si conservàvem algun rebut del meu préstec en qüestió. Jo i el meu fill ens varem mirar atònits davant aquesta situació a causa dels llaços existents entre nosaltres i sortint de la reunió totalment sorpresos de la poca gallardia i nul·la honestedat amb què ens trobarem en aquelles dues reunions. No ens hauríem imaginat mai que després de tots els favors que havíem fet a la família Puig en tots aquests anys, a més de com es van enriquir posteriorment a costa de la meva família com explicaré, actués d'aquesta manera la novena fortuna d'Espanya, en part gràcies precisament a la meva família i que els ajudéssim quan ho van necessitar. Però com diuen, Déu estreny però no ofega. De tornada a casa, varem començar a buscar documentació del deute, cosa que hem seguit fent fins ara, ja hem trobat algun document que mostrare, i quina va ser la nostra sorpresa que van començar a aparèixer nombroses Patents d'Invenció a nom del meu marit i meu propi que no recordava i documentació de tota mena relacionada amb els encenedors fabricats per nosaltres. Immediatament vam comprendre els enuigs continus del meu marit amb els Puig, ja que el seu encenedor Clipper era una mera còpia calcada de moltes de les nostres Patents d'Invenció.

                                          

                         Antiga oficina central d´Antonio Puig S.A. Travessera de Gràcia, 

                                           Barcelona,venuda recentment per 15 milions d'euros